Cartes

Marcos FernÁndez.

Aquest passat diumenge un accident de trànsit ens va obrir els ulls a una situació inesperada. En l'accident de Borrassà, en què per desgràcia el conductor no va sobreviure i la seva acompanyant va ser traslladada a l'hospital, hi va haver una gosseta ferida.

Els bombers també la van treure del cotxe, estava molt nerviosa i tenia una ferida al costat. Ens en vam fer càrrec mentre els Mossos van intentar trobar què fer-ne, ja fos una protectora per deixar-la mentre localitzaven algun familiar, o un veterinari o quelcom similar. Curiosament en aquest tipus de ca?sos no hi ha un protocol definit, per tant, no se sap a qui trucar o què cal fer.

Em sembla curiós, i em preo?cu?pa, que no hi hagi un ordre d'actuació en aquests casos, es queda pendent de localitzar un familiar o s'han d'encreuar els dits per trobar una protectora o veterinari obert. ¿Seria tan complicat tenir veterina?ris associats que poguessin fer un servei de cura i tutela dels animals implicats en accidents? Imagina que estàs de vacances i no hi ha cap familiar a prop, o que l'animal ha rebut molt més que un tall, què fem en aquest casos?. Per molts de nosaltres, també formen part de la família, i que no hi hagi res previst és el que més em preocupa.

Fa falta algun canvi!

Túnel de Toses

Joan Guménez Ràfols. Puigcerdà.

Des de temps immemorial els habitants de les comarques del Ripo?llès, la Garrotxa, Osona i la Cerda?nya clamem perquè, d'una vegada per totes, es faci el túnel de Toses. Els polítics, en temps electoral, es parteixen la veu i anuncien a so de bombo i platerets que el túnel serà aviat una realitat. Hem passat molts anys amb falses promeses. Passen el temps i així fins al proper envit electoral. La gent d'aquestes comarques limítrofes entre si estem farts -farts i tips- del maltractament que estem suportant. De tots és conegut que Foment, fa uns anys, anava a construir-lo, però es va anteposar al camí Vielha i el seu segon túnel. Toses, novament va quedar postergat a un segon pla. Per cert, arriba a ser tal l'abandó en què les autoritats tenen aquest tram de la carretera que se segueix retolant com la DGT N-152, quan en realitat és la N-260. Sense comentaris. Ah!, me n'oblidava: els caps de setmana, avesats motoristes la converteixen en una espectacular pista de carreres on les caixes amb la inscripció «radar» que ha instal·lat Trànsit, per tal d'evitar els excessos de velocitat, són falses. Ho saben els motoristes i ho sabem tots. Ni cas.

Caragirats

ÀNGELA FERRER I MAT". girona.

No és per res, però jo als caragirats els tinc una veritable tinya. El Sr. Rivera mai m'ha agradat gens ni mica, la seva fòbia contra tot el que és català, i ell ho és, em posa malalta. Només m'ha faltat veure com ha estat capaç de passar de pactar amb el PSOE i afirmar que mai votaria Rajoy a posar-se al seu costat i menystenir els que abans havia tingut com a aliats. A Catalunya als de la seva mena els anomenem «caragirats». L'afany de poder i d'entrar al govern que tenen fa fàstic. Cal ser coherent, no ser-ho implica un desprestigi col·lectiu. Si ara fracassa, com sembla, ja es pot retirar con un cadàver polític. Si es fessin unes terceres eleccions, Déu no ho vulgui, cauria en un oblit i menyspreu total. Ah! I si aquestes arriben i les volen fer per Nadal, parany d'en Rajoy, demanaria a tots els presidents, secretaris, ajudants... de les meses, una vaga general. Sense ells: eleccions nul·les i faríem pam-i-pipa a tots els ineptes que han provocat situacions tan esperpèntiques.

Sota el paraigua

de la corrupció

s'aplega C's.

JOAN JANOHER I SADURNÍ. FORALLAC.

A ningú sorprèn aquest enunciat, almenys així es preveia com a col·laboradors del desprestigi català, forjat pels populars. Crec que mentre han negociat les seves estratègies s'han oblidat intencionadament dels afers que afecten la nostra Catalunya. Ometin programes d'infraestructures, com són, entre altres, el tan necessari Corredor Mediterrani i l'opció de concretar com d'acceptar un referèndum democràtic d'acord amb els principis bàsics de la Comunitat Europea.

Mentre això passa em fa la impressió que s'ha trencat l'esperit de lluita dels nostres representants. Generem un munt de dubtes que confonen els nostres ciutadans. No ens podem permetre afluixar, ni tampoc deixar embastat tot el procés per la independència de Catalunya. Els símptomes d'aquesta reflexió que faig s'esdevenen per la manca de continuïtat i d'empenta, a l'hora de programar l'Onze de Setembre. Fem la sensació que tot s'ensorra.

Mentrestant, els partits contràriament radicals a les nostres voluntats es reforcen posant-nos contra les cordes i tancant-nos les portes a tot un programa que els preocupava de veritat. No hem sabut, pel que sembla,plantar cara a la via prevista per aconseguir el somni de tota la ciutadania. Només defugim de l'empar del paraigua d'un poble, que s'estima la seva terra, i no compren la reacció negativa dels programes previstos i la deconecció existent entre nosaltres mateixos.

Un problema per a Espanya

Pedro J. Piqueras Ibáñez. Girona.

La direcció socialista de Pedro Sánchez va ratificar que la seva política de bloqueig no canviarà després de les eleccions basques i gallegues. Mantindran el seu «no» al fet que Espanya es normalitzi i pugui reprendre el seu camí amb un nou govern. Sánchez, que era un problema per al PSOE des de fa mesos, ara, almenys a mi m'ho sembla, ho és també per al futur del país i el benestar dels espa?nyols.