faig mala cara. Mira quins cabells. I si em poso els texans? I em deixo de vestits. No, no. El vestit que havia pensat, el negre, va. Està molt bé. Així, sí. Va. No estic tan malament. Amb les sabates vermelles. Aquestes. Cinc centímetres més sexy. Perfecte. Molt bé. I els cabells... potser recollits. Així. No. Uf. Fatal. Deixats anar. No, millor recollits. Què faig. Recollits, va. Em pinto els llavis. No, no. Em pinto els ulls. A veure. Llavis i ulls no, que fa xoni. Els ulls. No, no, els llavis. Els llavis, sí. Així. Molt bé. Perfecte. El braçalet? No. Sense complements. Com a mi m'agrada. Que guapa. Perfecte. I si la brandada no li agrada? Li ho hauria d'haver preguntat. Li envio un missatge? Li pregunto, directament: «T'agrada la brandada de bacallà?». A veure, Emma, potser no cal. Segur que li agrada. Segur que li agrada.

I si no li agrada? Hauria d'haver fet una altra cosa. Més normal. Una pizza. Ara la gent no cuina. Segur que li semblo una maruja. L'he cagat. Aquí amb el vestit negre i semblaré una marujona, fent brandada. Mira, t'he fet una brandada de bacallà, com les tietes solteres. Sóc imbècil. I ara què faig? A la merda la brandada. Apa. Ja està. Així, uns diaris per sobre, no es veu res. Apa. Ja no hi ha brandada. Farem una copa de vi i demanarem pizzes. Perfecte. Perfecte. El timbre. Hòstia puta. Respira, Emma. Sí. Ja vinc.

Emma. Hola. Que guapa. Arribo massa aviat? Gràcies. Quina casa més maca. Jo també tinc aquesta taula! Exactament igual. Sí, Ikea...! Mira, t'he portat una ampolla de vi. Espero que t'agradi. Vols que l'obrim? Ara? Vinga, va! Portes copes? Per cert, quina olor més bona. No m'ho puc creure: has fet brandada de bacallà. M'agrada molt. Guapa i cuinera. Quina sort que tinc.

Ingredients: 400 grams de bacallà (que prèviament haurem dessalat), quatre grans d'all, oli d'oliva verge, 1 tasseta de llet, sal, parmesà, llesquetes de pa.

Dificultat: Mitjana. La cosa més important és trobar-li el punt de dessalat al bacallà: ni massa salat ni que no tingui gust de res.

Elaboració: Aixafem els grans d'all, els pelem i els tallem a làmines fines. Els sofregim i els retirem de l'oli abans que es cremin. Ara amb el foc baix, deixem coure lleugerament el bacallà, no més de tres minuts. El retirem de l'oli i el posem al recipient de la batedora. A poc a poc hi afegim l'oli (on hem fet els alls i el bacallà), amb compte de posar-hi només oli: l'aigua que queda al fons de la paella, a sota l'oli, que és l'aigua que ha deixat anar el bacallà, no ens interessa. Una vegada tenim bacallà i oli al recipient ho comencem a triturar amb la batedora a una velocitat baixa. Quan s'hagi convertit en una massa homogènia hi afegim la tasseta de llet. Rectifiquem de sal. Servim la brandada en terrines, hi afegim una mica de formatge parmesà per sobre i gratinem. Una vegada està, col·loquem un parell de llesquetes de pa torrat a cada terrina. La brandada de bacallà és fàcil de fer i fina, molt aromàtica, elegant, m'atreveixo a dir que suggeridora. La brandada és sexy.