Ara que ja s'han acabat per a la majoria de gent que conec, podria dir què han fet, on les han fet i amb qui les han fet. Les vacances s'han convertit en un aparador públic a les xarxes socials, on persisteix una olimpíada permanent i no oficial per veure qui penja la millor foto d'estiu, de platja, d'interior o de muntanya, qui ha visitat més llocs, qui ha fet més activitats o qui ha tastat millors plats.
Mai les vacances han estat un fet íntim, pel simple fet que un dels seus atributs essencials sempre ha estat poder-les explicar, però no haguéssim sospitat mai que aquells resums de tornada, fets a familiars i a companys de feina, es convertirien ara en una retransmissió digital i gràfica, minut a minut, de tot el que es fa o es deixa de fer.
I no sé si se n'han adonat però, com que durant les vacances sempre hi ha temps per rumiar, aquestes retransmissions també han anat farcides de frases transcendents i pensaments esotèrics, que en teoria ens haurien de netejar ànima i esperit però que enfarfeguen de tan ensucrats com arriben a ser.
És tanta la proliferació informa?ti?va de l'estiu que, amb una ullada rà?pida, els puc dir tots els passos i què hi ha a cada pas del camí de Santiago, de com són tots i cadas?cun dels cims dels Pirineus, de quina és la cala o platja més bonica de la Costa Brava, de què hi ha a la carta de tots aquells restaurants amb una mica de nom, de com han estat les tres mil actuacions que hi ha hagut a la costa aquest es?tiu, de quina és la posta o sortida de sol més espectacular i fins i tot, de quins han estat els còctels i les begudes més consumides.
I pobre d'aquells o d'aquelles que s'hagin descuidat de penjar aquella foto o aquell selfie, el càstig serà caure en l'anonimat. Sort, que les vacances s'han acabat.
