l'ablació del clítoris també és dret a decidir, o només expressió de la llibertat personal? Si em col·loco una creu gammada a la solapa, puc sostenir que no simbolitza les atrocitats nazis, i pot ser que en efecte no les simbolitzi per a mi. No obstant això, concloure a partir d'aquí que l'esvàstica és un element neutre no només és irracional, sinó també un delicte en nombrosos països democràtics.

En canvi, n'hi ha prou amb trobar una usuària del burquini que es proclami voluntària de la feixuga peça, perquè el banyador de cos sencer s'alci en estendard de la llibertat. Doncs no, un presoner feliç no suavitza la presó. Els que rastregen banyistes conformes amb el seu macrobiquini acostumen a oblidar les paraules d'Alí Khamenei. El líder suprem de la revolució iraniana va agrair a les esportistes que difonguessin el vel islàmic a Rio 2016. Constitueix doncs un símbol religiós i polític de primer ordre, segons els teòcrates que no el posen, l'imposen.

La perplexitat davant el pamfilisme occidental es converteix en estupefacció, en escoltar els progressistes que no adverteixen significació en peces opressives i opressores, al mateix temps que exigeixen l'eradicació de símbols del franquisme dels llocs públics. Només podem compartir el seu rebuig a Franco, però haurien d'explicar per què no l'estenen a l'aparell enaltit per aiatol·làs ?i?gualment sanguinaris.

No cal dir-los als altres com han de vestir-se, llevat que les persones que es calcen un burquini els estan indicant als altres com han de vestir-se. És un retret, a falta de mitjans per a l'obligatorietat que regeix en els països on la peça es troba més difosa. És desagradable que s'humiliï una persona a la platja per la seva vestimenta, com es faria per cert amb algú que es banyés nu en l'aplicació més estricta de la seva llibertat. També és vexatori veure's obligat a descalçar-se i aixecar els braços en creu en un aeroport davant centenars d'estranys, per culpa en bona part del terrorisme islàmic. No obstant això, s'accepta la restricció en nom de la convivència.

Només podíem acabar amb Jean Daniel, el jueu algerià que porta més de mig segle prolongant Camus. Amb motiu de la prohibició efectiva i pacífica del vel a les escoles franceses, el seguidor de Ramon Llull va destacar que veia raonable la supressió de la peça, no tant per imperatiu legal com per «cortesia». Una paraula difícil de traduir al «fonamentalès».