Conec Vidreres des de fa temps, sobretot un grapat dels seus entranyables vilatans. Són molt bona gent, una mica tossuts, però molt bona gent. Ara s'han convertit en l'únic poble de les comarques gironines on encara s'hi celebra un correbous. Tot i l'allau de denúncies animalistes dels darrers anys, amb les quals s'ha aconseguit acabar amb aquesta i altres activitats similars a diverses localitats de la província, els vidrerencs es mantenen ferms. A més, el consistori, lluny de veure's pressionat per aquesta colla de galifardeus aixafaguitarres ecologistes, dóna ampli suport a la pràctica; enguany, la celebració del correbous ha comptat amb 12 vots a favor i només un en contra, el del regidor socialista, que a sobre va tenir la gosadia de proposar una tercera via. Els rumors diuen que uns escamots populars el busquen des de fa dies per empalar-lo a la plaça major al final del correbous d'enguany.

Anar en contra del correbous a Vidreres és cosa seriosa. Tampoc m'agradaria estar en la pell de l'autor d'un article crític amb el correbous publicat a la revista municipal El Rec Clar. L'article es veu que l'ha signat la Plataforma Vidreres Animalista, tot i que ningú al poble sap qui s'amaga al darrere d'aquest aquelarre. Aquest fet ha generat una mena d'estat de psicosi entre la població selvatana per identificar el traïdor, que riu-te'n tu de les caceres de l'amic Torquema?da! Molts, a més, estan convençuts que els denunciants són forans, fet aquest molt rellevant perquè clar, com bé diu l'article 19 de la declaració universal dels drets humans sobre la llibertat d'expressió, a l'annex especialment afegit referent a Vidreres: «de tot aquell contrari al correbous només tindrà dret a opinar el vidrerenc de soca-rel».

A veure, jo no acabo d'entendre tanta polèmica amb això dels correbous. No passa res per picar i estressar uns quants animals amb banyes que no pensen, ni pateixen, ni raonen, ni tenen sentiments, ni res de res. Ja s'han abolit les corrides en molts llocs, no cal excedir-se abolint ara activitats tan innocents i festives com els correbous o les empaitades d'ànecs. Respectem les tradicions i els costums que al final els pobles perdran la seva identitat per culpa d'un grapat d'ecologistes hippies que fan pudor. Fixeu-vos en Roses, per exem?ple, la vila més maca i amb més per?sonalitat de la Costa Brava, la joia de la corona del turisme costaner altempordanès. Un dia van desembarcar aquests animalistes mal forjats i carregats de romanços i van aconseguir abolir l'empaitada d'ànecs, una activitat ancestral que comptava -fins i tot- amb el beneplàcit dels ànecs que la veien com la somiada raó a la seva existència. En només un any Roses ha passat a ser l'ombra del que va arribar a ser: carrers buits, turisme ?inexistent, ànecs sense feina, ?concerts de Macaco... Roses ja està perduda però Vidreres i el seu correbous tenen encara una oportunitat. Pit i collons!