A la tornada a la feina li diuen la síndrome postvacional, paraulota que defineix el xoc del treballador en enfrontar-se al lloc de treball i l'entorn laboral, a la monotonia i la vida diària, després del parèntesi alliberador de les vacances. Vivim de paranoia en paranoia, els dies de festa en parella poden obrir baralles conjugals i inciten, ens diuen, al divorci, i el retorn a la feina comporta una depressió.

No estem mai contents. En el Japó, una civilització mil·lenària, pàtria de la nintendo i els pokémons, líders de la robòtica mundial; seu de temples ancestrals i d'una natura embriagadora, a tocar de metròpolis fredes i futuristes, ho tenen clar. Les enquestes diuen que els nipons desconnecten de la fam de poder i l'ànsia de destacar en l'empresa. En un dels països amb la competència més ferotge, noten que cada dia més gent vol una feina que no li comporti problemes; volen fugir de responsabilitats i grans sous per ser una persona més. Algú que pot tenir hobbys, que gaudeix del seu temps, en lloc de centrar-ho en l'empresa.

Milers de japonesos van marxar a l'estranger per no seguir lligats, i molts declaren que no tornarien. El secret més gran de nosaltres mateixos, la nostra complexitat, és que sempre volem millorar, ser més feliços, ésser d'una altra manera. Si fem d'aquesta característica una arma i no pas un problema, aprendrem a conviure amb les nostres pors i voldrem assolir els nostres somnis. Ser un xic més feliç cada nou dia, cada nou jorn, en aquest petit racó del Mediterrani, és el repte.