úria Feliu és una de les cantants més populars i estimades de casa nostra. Nasqué a Barcelona el 1941. El barri de Sants és el lloc on vivien els seus avantpassats, on es va formar com a persona, on va estudiar música (a l'Orfeó) i on ha participat de la vida associativa durant anys.

Se li escau l'etiqueta professional de cantatriu. Fa més de cinquanta anys que és dalt dels escenaris. Des del 1961 que hi puja, primer amb el teatre; després (1965), amb la música i, aquests últims anys, amb la poesia. S'ha sabut reciclar i en el moment just sempre ha fet allò que li ha semblat millor.

Al llarg de la seva trajectòria musical -ben extensa- ha destacat pels seus discos de cançons populars catalanes, boleros, cuplets, patriòtiques... També ha popularitzat estàndards nord-americans, del country i del jazz, cançó italiana, clàssics de pel·lícules...

Com a cantant, s'esforçà sempre a demostrar que en català es pot cantar de tot. Lluità per normalitzar la llengua, donant per normal el fet que qualsevol cançó, de qualsevol gènere, hi podia ser cantada. Aquesta va ser una de les seves grans lluites. I hi va reeixir. Això no hauria estat possible sense la col·laboració de persones com el poeta Josep Maria Andreu, que s'encarregà de traduir la major part de les cançons. I encara una altra cosa, en aquest sentit, que és poc coneguda: fou una de les artífexs del primer material de karaokes en català, que tingué un gran èxit.

Persona molt propera. Sempre que se li ha demanat, ha procurat participar en actes, festes, activitats solitàries i tot el que representa l'univers de la cultura popular. En una entrevista que li férem fa pocs anys per al Llibre de Sardanes de Palamós, ens deia el següent: «La meva gent són els catalans. I a Catalunya tenim un univers cultural, des de la música a les danses, des de la gastronomia als teatres, que cal preservar i potenciar. Allà on demanaven la meva presència, he intentat anar-hi per col·laborar amb tot el que convingués. Ser popular és això, ells et donen estima i et segueixen, i tu els dónes suport en les activitats i festes».

L'any 1966, ara fa 50 anys, actuà juntament amb Tete Montoliu al Waldorf Astoria en el marc d'una setmana dedicada a la Cambra de Comerç de Barcelona. Fou la primera vegada que es cantà en català a Nova York.

El proper 21 de setembre complirà uns molt ben portats 75 anys. Un bon moment per tributar-li estima i admiració i per desitjar-li que en pugui complir molts més. Gràcies, Núria!