A Salt sempre passen coses, és territori de defensa sindical -hi havia hagut fàbriques- de cop al bot i no fa gaire es va emplenar de gent vinguda d'arreu, de l'Àfrica animista i del Magreb musulmà, això encara sobta que sigui real. Sigui com sigui a Salt hi ha vida, vida vol dir les infraestructures de les quals disposa la població, juga amb el territori que té per atraure gent d'arreu en un polígon. Ha creat una marca. Si només entenem Salt com un lloc dormitori de totes les immigracions conegudes, ens equivoquem. Salt és una petita ciutat de raonament expansiu que em pocs anys ha canviat i s'ha modernitzat. Salt surt als mitjans de comunicació com un lloc conflictiu -recurs de prejudicis a totes les televisions. No és veritat. És un lloc de concòrdia i difícil de manejar. Vegem com els musulmans qüestionen segles de cristianisme en els territoris asegurats des de les croades, res no té a veure amb l'actual situació. Tothom ha de poder resar al seu temple. La migració segueix uns paràmetres bàsics, gironins que sobreviuen a Londres i també que estan treballant en universitat americanes. Qui no té res res no pot perdre -Donald Trumpdixit-.
Salt és un lloc de convivència gràcies a una cosa molt catalana, l'associacionisme, que en diferents èpoques i gràcies a grans polítics catalans es va voler anorrear. Ens venien la brama que ja que hi havia partits l'associacionisme s'acabava. Durant un temps aquesta premissa va funcionar. Els partits decidien per sobre de la gent -el missatge de Jordi Pujol i de Convergència que tant venien Catalunya per un plat de llenties com per un xoriço sense llenties. Aquesta anada va calar arreu de Catalunya durant més de vint anys i de menystenir Companys i la República. Eren gent d'ordre que falcava sempre el poder d'Espanya. Guanys: zero! Mireu sinó on han acabat els prohoms d'aquella època; Macià, Prenafeta i Pujol. Quan governes un país i tens els sants collons d'alliçonar la gent, la que t'aplaudeix i l'altra, no pots ser un «fake», has de ser honest i no enganyar els que t'aclamem a cada poble i regió.
Sortosament Salt és un poble molt viu i és un exemple a l'hora de trempar. És una ciutat complicada i per això no m'agrada que l'ANC l'hagi triat en vistes a l'onze de setembre, s'agafa el tòpic per subliminar-lo. No em fa el pes, trobo que és una tria retrògrada i poc entenimentada. L'ANC cau en un discurs televisiu, perd la seva essència i s'abriga amb situacions fora de mida. Ningú a l'onze de setembre no s'ha de manifestar en contra de ningú. La manifestació a Salt no ha de ser ni marroquina ni res, els musulmans, els xinesos, els albanokosovars o la gent de centre Europa, no s'han de convertir -aquí hi ha el perill- en una arrel d'expressió xenòfoba. Recupero la meva idea inicial, Santa Eugènia i Salt són llocs d'acolliment sobretot perquè hi ha gent antiga -d'edat?- però també perquè són uns territoris en els qual nens nouvinguts s'impliquen en una cosa tan senzilla com és la cultura i fer possible que la gent no se senti estranya al corner on viuen.
