Si ens aturéssim a reflexionar què ha suposat tenir o no tenir govern a l'Estat espanyol tots aquests mesos, potser ens adonaríem que no passa res, que al cap i a la fi els ciutadans de base hem experimentat la mateixa manca de beneficis que tenint un govern estable, amb o sense majoria. De fet, l'única circumstància que ens podria fer dubtar de la gravetat de no ser capaços de constituir un govern és el fet que un executiu en funcions és, per naturalesa, més perillós que un d'estable, perquè el primer pot fer creure que no està sotmès a cap control parlamentari i pot dur a terme tantes barrabassades com vulgui, com ja s'ha vist aquesta setmana amb l'afer de l'exministre Soria, o fent servir allò que en diuen Tribunal Constitucional com si fos l'uixer.
Al marge d'aquests petits defectes no es viu tan malament amb un govern en funcions. Si no fos perquè les convocatòries electorals ens costen diners, ja es podrien entretenir fent eleccions cada sis mesos i tots els festius assenyalats de l'any, al cap i a la fi, el govern que surti o que no surti farà el mateix pels seus ciutadans que allò que està fent el govern en funcions, és a dir, no res.
No he entès mai aquesta dèria dels mitjans, especialment els audiovisuals, de seguir minut a minut cada sospir que fan els grups parlamentaris i aquest govern inexistent, quan en realitat a molta gent ens importa molt poc què fan o què deixen de fer, tenint en compte que en aquest país, facin el que facin, per molt grossa que sigui, segueixen com si res i en la majoria de casos són recompensats, encara que ens hagin robat, s'hagin rigut de nosaltres, ens hagin enganyat i, a sobre, siguin incapaços de fer la seva feina. És cert, començo a pensar que es viu millor sense govern.
