els estrategs electorals del PP, que en té i molt bons (entre ells el mateix senyor Mariano Rajoy que va dirigir més d'una campanya reeixida), havien concebut un mecanisme diabòlic per aconseguir que els terminis que la llei estableix conduïssin a la celebració d'uns nous comicis el dia 25 de desembre, si és que abans no es produïa un acord d'investidura al tercer intent. L'objectiu últim, un cop arribat a un previsible acord amb Ciutadans, era pressionar el PSOE perquè prestés els vots necessaris per a la formació d'un govern de centredreta culpant-lo, si no s'avenia a fer-ho, de la paràlisi política de l'Estat i de l'absurd de convertir una data familiar i religiosa en l'escenari d'una batalla electoral.

Els càlculs han fallat en part, perquè el PSOE es resisteix a aparèixer davant l'opinió pública, i sobretot davant els seus militants, com el col·laborador necessari d'aquesta operació, i l'horitzó d'unes noves eleccions es fa cada vegada més perceptible. Mentrestant, els cercles financers, els mitjans (fins el New York Times), els anomenats estadistes a la reserva (Felipe González, entre d'altres) i la Unió Europea pressionen a favor de la formació d'un govern que proporcioni tranquil·litat als mercats; és a dir, d'un govern en el qual no tinguin xiulet de tocar ni Units Podem ni els partits nacionalistes perifèrics. Les martingales per aconseguir-lo ja estan en marxa i el Rei no cridarà a palau els líders polítics per donar més marge a les negociacions.

En el que sí sembla haver-hi una opinió unànime, o gairebé, és en la necessitat que aquests hipotètics tercers comicis no se celebrin el dia de Nadal, per la qual cosa es fa necessària una urgent reforma de la Llei Electoral. I en aquest punt sorgeixen els primers dubtes. Hi ha juristes que opinen que el tràmit no té especial dificultat, però n'hi ha altres que opinen justament el contrari. Per exemple el senyor Jorge Esteban, catedràtic de Dret Constitucional. Segons ell, és un complet disbarat que la jornada de reflexió coincideixi amb el tradicional missatge de Nadal del cap de l'Estat, que s'introdueixin factors de discòrdia en l'àmbit familiar, i que s'obligui ciutadans i agents de l'ordre a realitzar ineludibles tasques de servei públic quan haurien de romandre tranquil·lament a casa seva. Però el que és pitjor encara, ni la Llei Electoral ni el Reglament del Congrés dels Diputats permeten que un govern en funcions pugui legislar. Desconec si el senyor Jorge Esteban, a qui no li nego competència en la matèria, té o no raó, i tampoc si existeix, o no, una via legal perquè les eleccions es puguin celebrar uns dies abans del Nadal.

Espanya és, fonamentalment, un país d'advocats i no faltaran els que trobin la manera que sortim airosos d'aquest embolic. Aquí tenim, per treure'ns de l'embús, al Consell d'Estat, a l'Advocacia de l'Estat, a la Direcció general del Contenciós, a un escamot de sapientíssims catedràtics de Dret Constitucional, i als millors bufets del país. Qualsevol cosa abans que permetre que el portal de Betlem es converteixi en un col·legi electoral.