Hem parlat sovint de la participació econòmica de Catalunya a Espanya. Hem dit mil vegades que Catalunya, amb el 16% de la població, aporta a Espanya el 18,8% del PIB, el 23% d'impostos, el 25,5% de la exportació, el 25,4% del turisme... també el 31% de les patents que es registren a Espanya corresponen a Catalunya. Des d'aquest punt vista Catalunya esdevé la locomotora econòmica d'Espanya i el motor de la modernitat. Però m'agradaria poder anar una mica més lluny i veure l'esforç que fa cada ciutadà d'aquí per suportar l'economia dels ciutadans de la resta d'Espanya. Per fer-ho cal mirar quin és el valor de cada paràmetre econòmic per càpita, fer-ho per Catalunya i per la resta de l'estat i finalment veure quin percentatge diferencial significa.

Comencem per analitzar el pes de la indústria. La indústria de Catalunya el 2015 va tenir un PIB de 47.277 milions d'euros, mentre que a Espanya va ser de 204.666 milions. Però el valor d'Espanya sense Catalunya fou de 157.398 milions d'euros. Com que volem mirar l'esforç de cada ciutadà, hem de comparar els valors per càpita. A partir d'aquí el valor del PIB per càpita de la indústria catalana és de 6.476 €, mentre que el de la resta d'Espanya és de 4.025 €. Per tant la variació de la indústria per cada català sobre el ciutadà de la resta d'Espanya és del 60,9%, la qual cosa vol dir que, perquè Espanya tingui el PIB industrial que té, el ciutadà català aporta el 60,9% més alt que el d'un altre ciutadà espanyol. De fet és l'esforç que fa un català per donar el nivell industrial que té Espanya.

Si l'anàlisi la fem per la recerca, desenvolupament i innovació, el valor per càpita a Catalunya és de 420,55 €, mentre que el de la resta d'Espanya és de 264,35 €, tot i sabent que el CSIC, organisme oficial de recerca, és majoritàriament a Madrid. La proporció del valor per càpita és del 59,1%.

Veiem ara els valors pel turisme. El turisme a Catalunya va tenir un PIB de 30.700 milions d'euros, mentre que el d'Espanya fou de 121.093 milions, i el d'Espanya sense Catalunya de 90.393 milions d'euros. Si ara ho passem a valors per càpita, el valor de PIB turístic per càpi?ta de Catalunya és de 4.205,5 €, mentre que el de la resta d'Espanya és de 2.312 €, significant un diferencial del 81,9%. Un català, doncs, aporta el 81,9% més en turisme que un altre ciutadà espanyol.

Pel que fa a l'exportació, un altre compo?nent important en la generació de riquesa, Catalunya va vendre a l'exterior l'any passat 63.860 milions d'euros, l'Estat espanyol 250.241 milions, i la resta d'Espanya sense Catalunya 186.381 milions. El valor per càpita de l'exportació fou de 8.748 € d'exportació per cada ciutadà català i de 4.766 € per un ciutadà de la resta de l'estat, essent l'aportació del ciutadà català a un ciutadà de la resta d'Espanya del 83,5%.

Queda evidenciat l'esforç que aporta un ciutadà català al manteniment de l'economia espanyola en comparació al que aporta un altre ciutadà espanyol. Està clar, dirà algú, a la resta d'Espanya aporten a l'economia coses que no aporten els catalans. Per exemple l'administració pública. Doncs bé, el nombre de treballadors públics a Catalunya és de 302.419, és a dir, 0,0408 funcionaris per càpita, mentre que Extremadura en té 88.327, uns 0,0805 per càpita, el doble que Catalunya. Madrid en té 397.566, essent 0,0624 per càpita i Andalusia 478.250, amb 0,057 per càpita. Al conjunt de l'estat hi ha 2.522.306 funcionaris, tocant a 0,054 funcionaris per càpita, i Espanya sense Catalunya té 0,057 funcionaris per càpita. Vist des d'aquest costat, Catalunya té un 28,4% menys de funcionaris que la resta de l'Estat. Cal posar aquest concepte com a generador de riquesa, o més aviat com a despesa? Jo ho comptabilitzaria com una despesa, necessària potser, però mai com un concepte que generi riquesa.

Ara estem preparats per preguntar-nos la raó per la qual, després d'aportar tant a la generació de riquesa a l'estat, després de fer esforços per càpita entre el 60 i el 83%, el pes del PIB català sobre l'espanyol només és del 18,8%. Ho farem mirant per dos costats. Primer passem revista a la renda per càpita d'Espanya amb i sense Catalunya. Aquesta varia entre 23.300 euros per càpita d'Espanya i els 22.025 euros d'Espanya sense Catalunya. Vol dir que Catalunya aporta una millora del PIB a Espanya del 5,8%. Ara repassem com queda Catalunya en el joc de distribució fiscal. Si Catalunya té un PIB de 204.666 milions d'euros i li traiem els 16.000 milions que no arriben per dèficit fiscal, la renda per càpita passa de 27.288 euros a 24.815 euros, el que suposa una pèrdua de renda del 9,1%. Resumint, Catalunya, essent qui estira i projecta cap el futur l'economia espanyola amb valors entre el 60 i el 80%, perd al mateix temps el 9% del seu esforç. Així és com Espanya ho agraeix, impedint que l'economia catalana vagi a més, no invertint en millores logístiques, atacant la cultura catalana, menyspreant la producció, afavorint sempre les martingales financeres i les prebendes del poder central a costa de l'economia catalana. Em sap greu haver-ho d'escriure, però això no té una solució senzilla, car Espanya sense Catalunya no és res, només fum. La qual cosa fa pensar que pot passar de tot.