Un. 1979. "Pobre" Ferran, es deia. Quan vam saber que els seus pares iniciaven el divorci, vam sentir certa llàstima per ell, i un sentiment de marginalitat: la seva. En la nostra imaginació infantil, aquell noi no era -ni seria- com nosaltres. Els grans parlaven d'ell com si hagués contret una malaltia contagiosa. Era l'únic fill de pares divorciats d'un col·legi catòlic. Poc temps després vam saber que les autoritats els havien convidat a matricular el seu fill en un altre col·legi.
Dos. Posa per a la foto al costat de la seva filla a l'entrada de l'Aquàrium de Barcelona. Després, si així ho desitja, pot comprar la imatge a la sortida. El seu exmarit li truca al mòbil reclamant-li temps amb la menor; ella li exigeix la pensió. Des que es van divorciar li fa la vida impossible, ell i la seva família. Li ha estat enviant notícies sobre dones víctimes de violència de gènere com a amenaça encoberta. Compra-les a la sortida. L'han retocat. La seva filla i ella apareixen envoltades de taurons. "Mira -diu la mare- una foto de família!".
Tres. És un aniversari infantil. Dos-cents nens juguen en un "pelotero" de Salt. Els pares amb prou feines es coneixen de veure's de la sortida del col·legi. El 60% d'ells -ha fet números- estan separats, de manera que concorren (separats) a l'aniversari d'una nena disfressada de princesa. No parlen i es mantenen en la distància. Obligats a fer veure alegria i superació, hi ha tanta tensió que sembla que el "pelotero" volarà pels aires en qualsevol moment.
Quatre. Família per "mòduls". El sopar reuneix la família d'ell, nascut a Girona, i la de la seva esposa, russa de Moscou. No tenen fills en comú, sinó d'altres parelles, ja adults. Els fills de tots dos han portat els fills propis i els de les seves exparelles. Abans, en aquell passat remot de la seva infància, quan els seus pares discutien a crits a tothora, mai hauria pensat que podien divorciar-se. I molt menys estar amb altres parelles. En aquella família "modular" -que tant li feia por de nen i que anticipava el malnom de "pobre" a Ferran- regna, però, l'harmonia. Almenys aquell dia. Els "mòduls" en què s'havia convertit la vida familiar semblaven una adaptació a les condicions modernes de la vida.
A la taula només hi ha una parella que han etat casats "tota la vida" (es van casar "sense amor" després que ella quedés embarassada, segons la història familiar) i són els únics que semblen disgustats o molestos, com si els rars ara fossin ells, tan rars com en Ferran.
Família moderna.
