El 28 de setembre de 1898, fa 118 anys, el Diari de Girona publicava la següent notícia: "S'ha sol·licitat de l'Ajuntament l'oportú permís per instal·lar a la Rambla un quiosc per a la venda de diaris". Quatre mesos després, el 26 de gener -es veu que els tràmits a l'administració sempre han anat lents-, el diari confirmava que s'havia concedit el permís a "don Ciriaco Marull per a instal·lar el quiosc que tenia sol·licitat a la Rambla". Va ser el primer establiment de venda de diaris a la ciutat, que encara avui regenta Nuri Marull, besnéta de Ciriaco Marull, amb l'ajut de la seva filla. Té mèrit mantenir un negoci després de 118 anys. I molt més un quiosc avui dia. En va parlar Miquel Fañanàs el passat 7 de desembre en un article titulat "La crisi del paper". Es calcula que, des de l'inici de la crisi, el 40% dels quioscos que hi havia a tot Espanya s'han vist obligats a tancar. Internet ha canviat molts hàbits, també en la lectura de paper, siguin diaris, llibres o revistes. A Girona, en els últims temps han desaparegut el de Santa Eugènia i el de la plaça Catalunya. Però una cosa és que la crisi sigui implacable i una altra és que l'Ajuntament de Girona impulsi el tancament de quioscos com pretén fer amb el de la Gran Via, i vés a saber si també en el futur amb els escassos quioscos que resten oberts. L'argument de "donar pas a una actuació urbanística i de mobilitat" fa mala olor. Moltes falsedats. El mateix Ajuntament que durant mesos ens va obsequiar amb el nyap d'"El Vol" ara es vol carregar un dels elements mes característics del paisatge urbà de les ciutats: els quioscos. Esgarrifa pensar de què més pot ser capaç un ajuntament que menysté i liquida negocis culturals -els diaris, les revis?tes i els llibres són cultura- com aquell que esborra un gargot.
