Qui va cremar Sixena?
Jordi Pausas. parís.
Llegeixo que les columnes llibertàries sortides de Barcelona no van ser les que van cremar el monestir de Vilanova de Sixena (Osca) -contràriament, ai! al que indica el cartell informatiu del monestir- ja que la responsabilitat de la destrucció del monestir va ser del Comitè local i la van dur a terme habitants d´aquella localitat. Sorprèn, en aquest sentit, que, a l´hora de dirimir l´autoria de la destrucció, no s´invoqui la rellevància d´un document fonamental: la Causa General conservada al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca -Full d´Estat número 3, amb data del 2 d´octubre del 1940, firmat per l´alcalde i el secretari de l´Ajuntament-. En aquest document, consultable a la xarxa a través del portal PARES (Ministeri d´Educació, Cultura i Esport), consten els excessos i crims comesos a la localitat i, encara més important, els seus presumptes autors, amb noms i cognoms.
En relació amb la salvaguarda i conservació de les obres d´art de Sixena al Museu Nacional d´Art de Catalunya (MNAC) i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal-, Catalunya ha estat acusada de lladre i piròmana, com ho manifestà en un judici l´alcalde de Vilanova de Sixena, Alfonso Salillas, el qual va construir un relat «kafkià» en el qual va insinuar que el 1936 hi havia una relació entre els que van calar foc al monestir i els que van «robar» els frescos. L´alcalde va explicar que primer «van venir uns de Barcelona» i van incendiar el monestir, i que després uns «funcionaris catalans» es van endur les pintures. Es miri com es miri, l´odi i el despropòsit envers Catalunya, -que des de fa segles és terra d´acollida, civilitat i bon veïnatge- és del tot impresentable, grotesc, ridícul i irracional...
Un metge contra
la canonització
Enric Barrull Casals. girona.
Uns dies abans de la canonització de la Mare Teresa de Calcuta, el New York Times va publicar el punt de vista d´un metge indi, Aroup Chatterjee, que ha dedicat bona part de la seva vida a tractar de desmitificar la Mare Teresa. El doctor Chatterjee, nascut en un barri de classe mitjana de Calcuta, denuncia la «visió imperialista» que la monja albanesa va difondre de l´Índia com una societat endarrerida en què només hi ha pobres. A més -matisava- tothom ha de saber que les cures de les Missioneres de la Caritat als malalts, almenys en els temps en què la Mare Teresa vivia, no complien els estàndards mínims d´asèpsia clínica. Les xeringues es feien servir dues vegades, els llençols es rentaven al costat de la vaixella. El Times explica que Aroup Chatterjee va militar en l´esquerra en el seu país, abans d´establir-se al Regne Unit, on exerceix actualment la Medicina. Va col·laborar amb l´escriptor Christopher Hitchens en un documental de televisió contra el mite de la Mare Teresa. El cas de Teresa de Calcuta no és cap novetat. La santedat és bàsicament un escàndol. La idea que algú perdi la seva vida lliurant-la als altres resulta inacceptable en un món que intenta explicar-ho tot per mitjà de la raó pràctica i el càlcul de les utilitats. Hi ha d´haver gat amagat, sospita la mentalitat cínica de l´època. Tot dóna a entendre que el doctor Chatterjee representa exemplarment aquesta mentalitat.
Agraïment
Susana Martín Aperte. barcelona.
Sóc la dona que el passat dissabte 3 de setembre van rescatar en helicòpter als set gorgs i després van portar a l'hospital de Campdevànol, on van confirmar que tenia la tíbia trencada. Voldria donar les gràcies als bombers, en especial al Joan, i comentar que un cop em van fer un TAC, ja de tornada a Barcelona, van veure que era bastant més greu i que a més de la tíbia tambe tenia trencat el fèmur i el cartílag, per la qual cosa hauré de passar per quiròfan avui dilluns. Moltes gràcies de tot cor a tots aquells que us vau aturar per ajudar, fa goig veure que encara hi ha tanta bona gent disposada a donar un cop de mà!
