Inclusió a escola ordinària de nen de P3 amb discapacitat motora

Laia Capdevila Alabert. girona.

Tenim 3 fills, i el petit té una important discapacitat motora que li limita tota mobilitat, per tant, no és autònom. Com a pares hem lluitat perquè en Quim pugui anar a una escola ordinària, ja que la seva part cognitiva i comunicativa responen a la perfecció. Després de diverses valoracions dels Equips d'Orientació i Assessorament Psicopedagògics i de profes?sio?nals de l'ensenyament, al mes de juny, se'ns va comunicar que en Quim podria accedir a una escola ordinària amb el suport d'una vetlladora tota la jornada. La desagradable sorpresa ens ha arribat una setmana abans de l'inici de l'escola, quan se'ns informa que per culpa de les retallades econòmiques, la comissió d'Ensenyament ha conclòs que en Quim només tindrà el suport d'una vetlladora 2 hores al dia.

Per què aquesta resolució arriba amb el temps tan just? Per què només una hora al dia? Per què sentim a parlar tant de la inclusió de nens amb discapacitat i llavors passen aquestes coses? Per què?

«El complot»

Josep Baella Isanta. GIRONA.

És el títol del llibre d'Eugeni Casanova, publicat l'any 2008, sobre la trama en la segregació del Bisbat de Lleida i el litigi de les obres d'art.

El vaticà va dictar el 15 de juny de 1995 un decret pel qual cedia més de la meitat de la diòcesi de Lleida a la veïna de Barbastre, malgrat vuit segles llargs d'història i la voluntat dels feligresos. Total, 111 parròquies. El ministre de Justícia era el socialista terolenc Juan Alberto Belloch. Ja consumada la segregació, un nunci que va acabar acusat de corrupció va prendre la decisió arbitrària i fraudulenta de lliurar un centenar d'obres d'art del Museu de Lleida a la nova diòcesi de Barbastre-Montsó. Recordem que Josemaría Escrivá de Balaguer era barbastrenc.

A partir de la pinça del Vaticà i la CEE, tres nuncis van determinar no només la partició del bisbat i la concessió de les obres d'art a Barbastre, sinó una ofensiva contra tota l'església catalana, que va culminar en «l'esberlament de l'arquebisbat de Barcelona i el nomenament de bisbes adequats a gairebé totes les diòcesis». L'entronització del papa Joan Pau II, candidat de l'Opus Dei, va ser el moment escollit per llançar una ofensiva definitiva contra Catalunya.

Nen de 4 anys multat per la policia

Vicens laguillo pérez. bescanó.

Circulàvem per l'AP-7 direcció nord en el tram que comprèn Girona sud i Girona oest-Sant Gregori, es va posar al nostre costat una patrulla de mossos amb dos tripulants i amb una velocitat estable de 100 km/h, durant 3 km ens van fer un «check list» en ruta del nostre cotxe i dels ocupants. Es van posar al nostre costat i el conductor amb el dit índex ens va fer un senyal. Es van posar davant nostre i es va encendre un rètol en el cotxe patrulla «policia follow me». Tots anàvem correctament lligats i el nostre nen de 4 anys també, però minuts abans es va treure la part superior de l'arnès que té el seu sistema de retenció infantil Isofix per obrir la finestra una mica i va ser detectat per la patrulla de policia.

Nosaltres, que procurem complir amb totes les normes de seguretat, no podem ajustar l'arnès del nen per què li podríem provocar lesions al tòrax, les clavícules o fins i tot la columna vertebral, ja sabem com de belluguets són els nens. El nen anava lligat però ens van posar una multa de 200 euros.

Si volen acabar amb la sinistralitat, cal prendre aquestes mesures: treure de la carretera els psicofàrmacs, alcohol i drogues, eliminar l'ús del mòbil en conducció, també els mans lliures, ja que suposa una distracció incompatible amb la conducció. Derogar la reforma laboral en el transport ja que la precarietat laboral d'aquest sector causa víctimes colaterals innocents, jo que sóc xòfer ho veig cada dia i per últim, millorar les infraestructures, que algunes estan en molt mal estat tant primàries com secundàries.

Referèndum

Raül Servent i Tarragona. Sant

Feliu de Guíxols.

No, Molt Honorable President Puigdemont, no. En un referèndum independentista, perquè el seu resultat tingués un mínim de credibilitat hauria de reunir, com a mínim, aquestes dues condicions:

1r) Àmplia participació ciutadana.

2n) Un resultat clar.

Un resultat ajustat en un sentit o altre no seria significatiu, perquè un 51%, al mes de gener es pot convertir en un 49% dos mesos més tard, poso per exemple, o viceversa. Si per canviar la Constitució i també l'Estatut, si no estic errat, es precisa un 66%, com en tema tan transcendent es pot arribar a filar tan prim. Era el mateix expresident Mas que anys enrere ho fixava en un 66%... Toquem de peus a terra. Ben cordialment.