La frustrada candidatura de José Manuel Soria per dirigir el Banc Mundial era infame, però coherent. Rajoy va dir, amb el seu gairebé serè desvergonyiment, que, com que és funcionari i està disponible, pot anar on el reclamin. Seria com justificar la pederàstia entre cascos blaus amb l'argument que «viatgen molt». Vegem els mèrits de Soria: va haver de dimitir com a ministre en saber-se que tenia o havia tingut una societat opaca a Panamà, on els set bancs més grans es coneixen com Les Set Bugaderies (John Le Carré). El sou que ja no cobrarà era de 220.000 euros anuals, lliures d'impostos per ser extraterritorial. Per viure en una altra dimensió, aniria carregadíssim de bitllets Es pot ser funcionari i extraterritorial i no estar boig?
Polític ha de ser el dirigent de coses que es diuen Banc Mundial (que va dirigir el criminal de guerra Paul Wolfowitz, el qual insistia tant a envair l'Iraq, precisament perquè no tenia armes de destrucció massiva i sortiria barat) o l'FMI, on Soria ha tingut antecessors que el fan gairebé bo: Rodrigo Rato, que va enfonsar Bankia no sense abans assignar-se un sou fabulós. O aquell francès, Strauss-Kahn, que s'obstinava que la cambrera s'obrís de cames abans fins i tot d'haver tancat la porta de la suite ¡Que segurs estan alguns del seu atractiu! Allò es va tancar amb un arranjament privat, consistent a excitar la cobdícia de la víctima i tapar la gran taca amb una bona morterada. Actualment, dirigeix l'FMI Christine Lagarde, una altra que Déu n'hi do, que va cobrir l'empresari Bernard Tapie en una esbandida que ha estat considerada estafa en el més alt nivell de la judicatura francesa. Ella també és extraterritorial i vesteix del color de la bandera pirata. És clar que el president de la UE, J.C. Juncker, ve d'un paradís fiscal al cor d'Europa que ens ha robat molt. I Mario Draghi, president del BCE, va treballar per als tripijocs d'un xiringuito financer, on ha trobat feina l'últim president de la UE, el portuguès Durao Barroso.
