Cartes

Xavier Serra Besalú. girona.

Imagino que si l'amenaça dels que vam sortir l'11-S al carrer a Catalunya, per demanar democràcia, és pitjor que la d'un atemptat terrorista -segons García Margallo, d'Exteriors-, en Rajoy deu estar considerant clarament promoure l'estat d'excepció, no?

Segons el jurista Carl Schmitt, es declara quan cal «transcendir l'estat de dret en nom del bé públic». Jo ho veig clar.

No seria més fàcil un diàleg polític democràtic? I més barat, perquè aquí la tensió la generen només uns: el diumenge va ser superpacífic i festiu per a centenars de milers de ciutadans.

Set milions de catalans

Andreu Moreno. girona.

Totes les fonts coincideixen en la substancial disminució de participació aquest any en els actes de la Diada. Davant d'aquells que venen una Catalunya monolítica nacionalista, cal subratllar que a la Catalunya real més de set milions de catalans no vam anar a cap manifestació l'11 de setembre tot i la publicitat, els inflamats discursos polítics, els autocars gairebé gratuïts i el bombardeig dels dies previs per assistir a l'enèsim -ja he perdut el compte- «dia històric». Que la societat catalana es compon d'una minoria sorollosa, molt ben organitzada pel poder polític i els mitjans públics, juntament amb una àmplia majoria silenciosa no és cap mite, sinó la crua realitat.

Puigdemont ho hauria d'assumir, abandonar el seu paper de hooligan independentista i comportar-se com el president de tots els catalans: del 5% que va anar a la seva manifestació i també del 95% que no hi vam anar.

El batec del poble reclama la unitat política

JOAN JANOHER I SADURNI . forallac.

Després dels cinc anys proclamant els drets de la llibertat catalana hem demostrat la força de l'interès unànime per assolir mitjançant la celebració del Onze de Setembre de voler aconseguir, com a mínim, el dret a decidir. Per nosaltres els ciutadans, amb un ampli sentit de responsabilitat cívica, demostrem les bones maneres de com moure'ns davant les vicissituds contràries que vénen de l'Estat espanyol. Crec, doncs, que ha arribat el moment de remar tots plegats.

Què pretenen els nostres representants polítics? És una pregunta que només pot trobar una resposta, que aprenguin a escoltar la veu del poble, la seva inquietud, l'ànsia de sentir-se alliberats del poder inquisidor i dominant. Són proves prou eloqüents, que s'emparen en el poder de convocatòria de participació en totes las manifestacions de les diades que proclamen l'ANC i "mnium Cultural.

Considero prou contundent el missatge que donem a les forces polítiques d'aquí. Ja n'hi ha prou de viure dels aires del cel. Cal corregir els seus defectes tan insolidaris envers la realitat de Catalunya.

La serietat i la responsabilitat escaient que reclama el nostre poble s'ha de traduir a posar-hi allò que ens fa homes. Tenen els arguments de la nostra voluntat, valor molt positiu davant d'una incertesa d'unitat, no castiguem el batec ciutadà, poseu-vos les piles, cal treballar, penseu que ens queda un curt camí per arribar a la independència.

El senyor d'"mnium

i el «Titanic»

eulàlia xalabarder voltas. girona.

Diada Nacional de Catalunya. Actes en cinc punts (sorprenentment, no a Girona, l'única capital catalana exclosa). Parlaments, amb més o menys convicció, assumibles per tots els qui estimem la pàtria catalana.

De sobte, el representant d'una de les entitats organitzadores fa una afirmació que no lliga amb el to conciliador, entusiasta i èpic de la diada. Canviant una paraula, és el mateix text que uns orgullosos constructors havien escrit al Titanic: «Això no ho enfonsa ni Déu».

No puc sentir-me representada i sospito que molts altres catalans tampoc, per un senyor que mostra una arrogància tan desmesurada i fora de lloc. No s'equivoqui, senyor representant d'una entitat: es demanava la consulta vinculant per a la independència, no un Titanic!