el missatge de Carles Puigdemont sobre un referèndum «factible» i unes eleccions constituents com a alternativa s'adreça sobretot als Comuns, encara que la CUP es pugui donar críticament per al·ludida, i ERC per desconcertada. El president parla a l'univers Colau-Podem i els diu: voleu provar un cop més de pactar amb l'Estat la celebració d'un referèndum? Doncs va, provem-ho! Quan ens digui que no, haureu de venir amb nosaltres cap a la via unilateral.

Puigdemont sap que als Comuns hi ha diversitat. És un univers nou i a mig cohesionar. Al costat d'un grup de clara identitat nacional espanyola, hi ha una porció important de catalanistes que viurien de gust en un Estat espanyol diferent, fraternal i respectuós, però que també podrien abraçar la independència com a mal menor. Aquests electors s'arrapen a la hipòtesi d'una Espanya diferent que demostri la seva virtut acceptant un referèndum acordat. Imaginen que en aquest cas molts catalans ja no en voldrien marxar. Pensen que els independentistes tenen massa pressa a trencar sense provar-ho.

La jugada de Puigdemont consisteix a dir-los: vinga, provem-ho. Demanem a l'Estat que permeti, o que organitzi directament -com el govern Cameron a Escòcia- la consulta i es comprometi amb el resultat. Sap que la petició serà denegada quasi sense debat, i pensa que llavors els Comuns s'hauran de mullar: o acaten la negativa i es pleguen a les ordres de Madrid, o s'apunten a construir la república catalana sense demanar permís.

Obliden potser que el Parlament de Catalunya ja va adoptar una iniciativa d'aquestes característiques el 2014, quan va demanar a les Corts espanyoles que traspassessin a la Generalitat la competència per organitzar referèndums. Ni tan sols no es demanava que acceptessin el resultat: només que permetessin fer-lo. La resposta va ser negativa per majoria aclaparadora. PP i PSOE en unitat nacional. Per cert que aquell episodi i altres de semblants van afectar la cohesió interna del PSC, de la crisi del qual s'han beneficiat electoralment els Comuns.

Res no fa pensar que ni ara, ni després d'unes hipotètiques noves eleccions, el govern i el parlament espanyols faran res diferent que tancar a Puigdemont la porta als nassos. I els Comuns hauran de deixar de parlar de referèndum acordat, si més no durant un temps. El debat tornarà al referèndum unilateral versus eleccions constituents amb efectes plebiscitaris.