Perquè ens entenguem: els del partit sense nom legal, els del desacatament, la desobediència, la fatxenderia envers les lleis espanyoles, els que duran la independència s'hi posi com s'hi posi Espanya, aquests, treuen la bandera espanyola de l'ajuntament de Girona l'11-S... i s'excusen dient que l'han dut a rentar. De polítics tan valents, tan desafiants al poder, un espera com a mínim un «hem tret la bandera espanyola perquè ens ha donat la gana» i un assumir-ne conseqüències, i no excuses de nen de primària: no he dut els deures perquè la meva mare me'ls va posar a la rentadora. Això no arriba ni a tirar la pedra i amagar la mà, això és amagar la pedra a la butxaca i xiular dissimulant, que ningú cregui que hi ha hagut ni pensament de llançar-la. És clar, una cosa és desafiar de boqueta la llei i l'altra fer-ho de debò, que s'hi juguen la inhabilitació i, sobretot, el sou. En herois així han dipositat la fe alguns.
Segons el partit que -qui sap per què- ens governa, les revolucions i els grans canvis socials s'han fet així. Rosa Parks es va asseure a la zona dels blancs perquè abans va enviar la resta de seients a netejar, Gandhi i els seus es van negar a cooperar amb els anglesos perquè tenien la túnica a la bugaderia i els feia vergonya sortir nus al carrer, els insubmisos espanyols no es presentaven al quarter perquè la mare els havia posat el petate a la rentadora, i els bolxevics van assaltar el palau d'hivern perquè hi havia aigua calenta i anava millor per rentar els seus parracs. Després la història ens ha venut com heroïcitats accions que no eren més que intendència.
La desobediència dels exconvergents és la desobediència de la burgesia catalana de tota la vida, ho porten a l'ADN. La de qui ho fa seguir tot. La del que defensa el sagrament del matrimoni però posa un pis a la querida. La del que el dia de vaga diu que està malalt, així queda bé alhora amb l'amo i els companys i -sobretot- no perd diners. La del que s'omple la boca de fer país i guarda diners a Andorra. La del que se li posa el forat del cul així petit quan ha de passar de les paraules als fets.
