He sentit a dir una quantitat de bestieses sobre l'anomenat burquini que no puc estar-me'n de referir-m'hi. D'entrada a tots aquells i aquelles que diuen que el burquini permet tenir llibertat els diria, almenys, quatre coses. Primera. O sigui que si no se'l posen, no poden anar a la platja? Ostres quina llibertat és aquesta? Segona. Qui els ho impedeix? La religió? El marit? L'imam? No sé quin dels tres problemes és pitjor, potser a més són tots tres. Superstició, masclisme o fonamentalisme. Quins tria. Tercera. Als països on les lleis i les autoritats permeten la llibertat de les dones aquests dilemes no existeixen. No hi ha cap país on hi hagi aquests costums salvatges on hi hagi llibertat, democràcia i respecte als drets humans. Quarta. Hi ha algunes i alguns indocumentats que ens volen fer creure que les dones porten burquini o burka perquè volen, que és un acte lliure! No fotem! I els àcids a les seves cares, i la policia religiosa? Acabo de veure a Barcelona al carrer Casp en una terrassa de bar una dona amb nicab i els seu company amb xancletes, samarreta i pantalons curts! Quina barra! Perquè no va vestit ell també com a l'edat mitjana al desert? Quina barra! Com es pot defensar això?

Conversant amb dues mediadores socioculturals nascudes al nord i al centre de l'Àfrica, d'un gran ajuntament català, que fan de mitjanceres en tota mena de conflictes, em diuen que les noies joves dels instituts reclamen com més lleis contràries al vel, al burka, al burquini, etc. millor, que així els és més fàcil davant la família i la seva comu?nitat vestir com volen, és a dir sense tota aquesta parafernàlia infer?nal. Si no s'obliga cada noia a ser una heroïna solitària. A més topen amb l'opinió fins i tot de dones d'esquerres d'aquí que defensen els seus botxins. Al·lucinant! El professor Sebastià Serrano diu que un 70% de la comunicació és no verbal. Aquestes noies obligades o alienades que porten vels de qualsevol mena, un dia s'adonaran de la quantitat de patologies psiquiàtriques que els comporta la seva invisibilitat, algunes ja no seran a temps a recuperar el temps perdut.

Tots aquests catalans i catalanes que defensen el burquini i el nicab, els obligaria a anar amb aquesta indumentària pròpia de la inquisició un any sencer. És més, per què no obliguen les seves filles a portar-los? Ah no! A les seves filles no, però a les filles dels que han vingut de països amb dictadures teocràtiques salvatges i masclistes, aquestes tant és. Molt bonic! Podeu pensar: per què ets tan radical? Perquè tot això passava en la dictadura franquista. Vídues de 21 anys obligades a vestir de negre de per vida. Jo ho he vist. El feminisme és igual el d'aquí que el del Marroc, l'Iran o l'Aràbia Saudita. Si no ho sabeu us recomano el llibre de la iraniana Azar Nafisi: Llegir Lolita a Teheran.