Cartes

a TV3

núria bonet i malàs. girona.

Que la meteorologia no és una ciència exacta ho sabem tots. Però és que l´espai del temps de TV3 s´emporta els rècords d´inexactitut.

Normalment la meva millor eina de predicció meteorològica consisteix en treure el nas al balcó i veure quin temps fa. Però de vegades caic en la tonteria de veure l´espai del temps de TV3.

Aquest dimarts, dia 13/09/2016, va ser un d´aquests dies tontos. Me´ls vaig escoltar al migdia i al vespre. Van insistir tant que baixarien tant les temperatures (com 8 graus) que me´ls vaig creure. Van insistir, fins i tot, que tinguèssim cura amb els refredats! Vaig pensar: calla! em posaré una brusa (de seda, gens gruixudeta).

La meva sorpresa ha estat que la bruseta se´m quedava enganxada a la pell per la calor i la xafagor dels a penes 2 graus de descens de la temperatura. Me´ls vaig ben creure!

A veure, meteoròlegs de TV3, cal tant alarmisme i tant esglai? Saben que la seva falta de rigorositat repercuteix per exemple en l´hostaleria? Moltes reserves són cancel·lades en escoltar les seves prediccions, en són concients?

Seguiré traient el nas pel balcó en comptes de veure fotos de camps d´amapoles i postes de sol i no encertar-ne ni una.

Girona, nova cultura de salut

M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.

Fa dies que onegen per molts carrers de la ciutat un munt de banderoles que criden l´atenció. El seu disseny és ben atractiu, però el més interessant, els diferents missatges que hi pots llegir. Tots fan referència a una paraula clau: «Consciència». Pel que he pogut saber, l´eslògan guanyador de tots els presentats, va ser el de Ma. Àngels Casany, que diu així: «Atura´t, respira i pren consciència de l´Ara.» El segon més votat, el de Santi Cervera: «Treballar en consciència ens farà millors persones» i, en tercer lloc, el de Queralt Vilanova: «La consciència és la nostra llum interior, fes-la brillar!». Val a dir que n´hi ha molts més i tots de molta qualitat.

El motiu és donar a conèixer les activitats que la Plataforma Girona Nova Cultura, sota el títol «Consciències» portarà a terme del 23 al 25 de setembre en diferents espais del Barri Vell. Enguany serà la tercera edició. L´organitzadora de l´esdeveniment és la Fundació Oncolliga de les comarques gironines, que aquest any celebra el seu 20è aniversari. Les jornades comptaran amb la presència de diversos especialistes en el camp de les emocions i els sentiments en la salut física. Es pretén aprofundir en aquesta facultat que posseïm, la consciència, que ens permet adonar-nos del que succeeix dins nostre i al món que ens envolta, tasca que ha de realitzar cadascú per arribar a estar més conscient i poder gaudir d´una vida més saludable.

El mirador

de Bellcaire

JOAN ENRIC CARRERAS MERCADER. BELLCAIRE D´EMPORDÀ.

Farà cosa de tres anys vaig atrevir-me a proposar al senyor alcalde del municipi la possibilitat de reconvertir la vella estructura del dipòsit de l´aigua en un mirador de la plana empordanesa, atès que és el lloc més alt del municipi, més que l´emblemàtic castell, pensant sempre amb la millora de les visites turístiques i la possibilitat de reconvertir el lloc en un punt obligat per als molts turistes que visiten l´entorn, com l´Escala o Torroella. Inclús vaig oferir-me a col·laborar profes­sionalment i de forma altruista en el projecte, però farà cosa de tres dies vaig rebre uns papers, com tots els residents, perquè votéssim unes propostes de millora, i una d´elles era restaurar i pintar l´estructura i l´altre era derruir-la i esmicolar-la. A hores d´ara no sé si el poble va votar la que per a mi és la pitjor o tot quedarà com estava. Resulta que el nostre consistori ha tingut la «brillant idea» de crear un Consell entre Associacions i també algun particular perquè facin aquests tipus de propostes i decisions, això sí, de forma totalment democràtica i sobretot gratuïta, perquè suposo que els actuals membres del Consistori seguiran cobrant igual, només és tracta de passar la «patata calenta» al Consell i així ells no han de «cremar-se» per «cosetes» de caire popular. De fet la idea està bé atès que la suma de les propostes no poden tenir un cost superior als 30.000 € i no podrà haver-hi cap «sobrecost». És clar que si el Consell fa la feina que haurien de fer els regidors elegits pel poble hi ha alguna cosa que falla (rectifico, els nostres són posats a dit, només hi havia una llista) però hauríem de tenir confiança. De fet, en els pobles primitius ja tenien un Consell de Vells per decidir coses, el que no sé és si al mateix temps tenien un Consistori remunerat.

Clàssics

Àngela Ferrer i Mató. girona.

Crec que els clàssics ens donaren molt bones lliçons. En uns moments en què sembla ens trobem en un diàleg de sords, ja que un dels que hauria de dialogar es tanca en banda i no vol parlar, seria bo que llegissin els diàlegs de Plató i repassessin com Sòcrates convencia només amb el do de la paraula; Sòcrates, que deia que no sabia res quan era un savi com potser no n´han existit gaires. I era tan humil que deia: «Només sé que no sé res». El saber és infinit i ell ho reconeixia. Llavors li responien: Si saps que no saps quelcom saps ja que saps que no saps. També, pensant en Roma, Ciceró escriví Les Catilinàries contra un mal governant. Potser podríem canviar una mica el títol i posar-hi no un sinó varis noms que són tan o més funestos que el criticat per Ciceró en una obra mestra que ha perdurat i perdurarà desafiant el temps.

Si es pogués dialogar i els interlocutors exposessin les seves idees i es fos més comprensiu ja s´hauria arribat a un acord i el govern? actual no faria el ridícul. Algú no creu que tots els mals vénen d´una manca de diàleg? Tanta por fa un referèndum de resultats incerts? Amb un estira i arronsa d´ambdues parts ja tot seria arranjat. No es podrien enviar les obres clàssiques esmentades als durs de mollera i curts de gambals que tenen tanta por a dialogar? Jo els diria: Desperta ferro! A veure si d´una punyetera vegada s´adonen que la seva sordesa és tot el problema que tenim a la nostra pell de brau.