Com era de preveure des de feia mesos, la concessionària del túnel del Pertús, TP Ferro, ha iniciat el procés de liquidació en ser rebutjada la proposta de conveni presentada per la companyia per al refinançament del deute de 557,2 milions d'euros, dels quals 391,5 són amb creditors. T
P Ferro era una societat mixta hispano-francesa, formada per les constructores ACS i Eiffage, que va obtenir la concessió per construir els 44,4 quilòmetres entre Figueres i Perpinyà del Tren d'Alta Velocitat (TAV) i gestionar el túnel del Pertús. "La concessió portarà beneficis als quatre o cinc anys de la seva posada en servei", van dir els gestors de TP Ferro el mes de febrer de 2004 quan es va presentar públicament l'adjudicació de la gestió. La història posterior ja és pou coneguda: un desficaci absolut amb molts responsables.
TP Ferro portava temps reclamant endebades un rescat i que França i Espanya assumissin tot el deute, com va passar amb el projecte Castor. En aquella ocasió, el Govern espanyol va pagar amb una rapidesa inusitada 1.350 milions d'euros d'indemnització a una altra societat liderada per ACS. Ara, no ha aconseguit els seus propòsits. Seria injust atribuir tota la responsabilitat en el consorci empresarial pel sol fet que l'encapçala un Florentino Pérez amb molta influència en els cercles de poder madrilenys. TP Ferro va complir els compromisos contractuals. No així els Governs d'Espanya i França. Una altra cosa és si en el seu moment es van valorar amb excessiva alegria les previsions de negoci del projecte. Fins a sis grups empresarials amb les constructores més potents d'Espanya i França van licitar per aconseguir les obres.
Efectivament, TP Ferro va entregar l'obra el 17 de febrer de 2009, però el tram no va resultar plenament operatiu fins a l'any 2013. Des de finals del 2010, ja es podia circular pel túnel peró la línia entre Barcelona i Vilafant encara no funcionava. Incompliment del Govern espanyol que va suposar una indemnització de 180 milions a TP Ferro i un allargament de la concessió de 50 a 53 anys. I encara avui dia està pendent de construcció el tram d'alta velocitat entre Nimes i Perpinyà, malgrat que Jacques Chirac, aleshores president de la República francesa, va garantir l'any 2004 que el 2006 començarien els treballs entre Perpinyà i Montpeller. Incompliment del govern francés que repercuteix en la durada del trajecte entre Barcelona i París.
Tot plegat ha donat com a resultat que la circulació de trens d'alta velocitat i de mercaderies sigui ridícul. Només una mitjana de deu trens diaris de viatgers i una dotzena a la setmana de mercaderies. Una ruina absoluta que, òbviament, ha d'assumir l'empresa -si, com s'esperava, hagués resultat un bon negoci, els beneficis se'ls haurien repartit els seus accionistes-, però també la irresponsabilitat dels Governs d'Espanya i França. La conclusió és que aquest desficaci costarà una milionada als contribuents.
En l'inici de les obres, la constructora ja va rebre una aportació de 540 milions d'euros dels dos estats, que equivalia a un 56% del cost total. Després els 180 milions d'indemnització per l'incompliment de portar els trens a Figueres la data establerta en el contracte. I, d'aquí a un temps, previsiblement, Espanya i França s'hauran de fer càrrec del deute de l'empresa després d'un llarg contenciós judicial. Ho especifica el contracte. I, com és habitual, ningú no assumirà responsabilitats ni demanarà disculpes als ciutadans.
