Dijous capvespre, a la Gran Via, una camioneta dels Mossos sobre la vorera tapa l'entrada de la Cambra de Comerç i tanques municipals la protegeixen impedint-ne l'accés. Un personatge amb altaveu i entre quinze i vint persones s'apilonen al costat de les tanques ocupant el primer carril del carrer, més o menys. Mentre el de l'altaveu parla i presenta imputats per altres bretolades, la resta forma petits grupets que es van explicant la vida. No pot passar cap cotxe, la Gran Via està tallada. Mossos i municipals desplegats impedeixen la normal vida del carrer.
El primer pensament és que no és el mateix el dret a manifestació que el dret a tocar els pebrots a tothom: un és un dret i l'altre sembla tot el contrari. Segon, qui ha donat el permís i qui ha muntat el dispositiu policial no tenen ni idea de la capacitat de convocatòria dels manifestants malgrat que disposin, pel seu càrrec, d'algun servei d'intel·ligència (?). Amb vint metres quadrats de vorera hi cabien tots i ben balders. En realitat, doncs, no van ser els quatre gats que volien manifestar que els de la Cambra de Comerç eren uns capitalistes explotadors qui tallaven la Gran Via, fou qui decidí donar-los tota aquesta via troncal de la ciutat per esbravar-se.
Protestaven perquè havien condemnat vuit dels seus companys per agressions i atemptat a penes que impliquen antecedents penals i sancions econòmiques suaus. Volien la llibertat que ningú els ha tret. He repassat el vídeo que reprodueix els fets ocorreguts i jutjats. He observat que els agressors entraren amb engany al vestíbul de l'edifici i no tenien altre ànim que actuar amb violència contra els mossos. Especialment els que estaven en desavantatge numèrica o físicament més febles, les dones. O sigui: a més de violents, brètols i sense cap vestigi de seny, masclistes. Forts amb qui creuen dèbils.
