Cartes

joaquín durall pinós. banyoles.

Tot aquest embolic de l´independentisme, que ens ha fet perdre milions d´hores, amistats i munts de diners, darrere d´uns polítics obcecats, interessats i sense visió transcendental, té fàcil solució:

L´independentisme és com el divorci, on el millor és negociar. Si això no és possible (amb individus radicals i obsessius) se sotmet a arbitri objectiu les dues parts en litigi. Les dues parts!, és clar!

En el separatisme català, el marit és Espanya, el més manaire, i Catalunya, la dona: la que crida més. Es farà el que dictaminin els jutges: el Vaticà i l´Autoritat competent, com a àrbitres imparcials. Si les dues parts estan d´acord i hi ha resolució: se separen, si ho desitgen. Si no, no. Però decidint les dues parts!, d´acord?, per pura democràcia!

Espanya i Catalunya eludeixen negociar, ni amb un suposat referèndum consentit; ja que d´una banda no es contempla la separació, i de l´altre no s´acaben de convèncer de la situació. A Catalunya el dret a decidir és unilateral i no majoritari, prové d´un sol grup passional. A Euskadi el mateix. Separar-se sense comptar amb l´altre és pura arbitrarietat.

Si es fes una consulta consensuada, prevaldria el sentit comú més elemental: La separació, en democràcia, és empobrir-se, és no participar, no col·laborar, un endarreriment intel·lectual, econòmic i afectiu, un aïllament personal i comercial, que va en contra del progrés i de l´aportació universal general, sense cap intercanvi ni solidaritat. Ni amb raons versemblants surt a compte, ja que els robatoris i desfalcs de tots dos líders nacionalistes han estat col·laterals i quantiosos.

Ara només cal racionalitat i sensatesa, rectificació dels errors, devolució del que malversat, i mai més complicacions intranscendents que frenin el progrés. La noblesa dels catalans universals convida tots els països del Món a formar una sola gran Nació, amb un sol idioma mundial per entendre, col·laborar, prosperar i competir en igualtat de condicions.

Dels crits en el silenci als crits

de llibertat

Mateu Frigoler Teixidor. Canet ­d´Adri.

Escollir el poble de Salt per a la celebració de la Diada d´aquest any va ésser un gran encert, no és la primera vegada que aquesta entranyable població demana la independència, ja la varen guanyar l´any 1983 enl quedar suspesa la seva vergonyosa annexió amb la ciutat de Girona. La gent de Salt són tenaços i no es donen mai per vençuts, ho varen demostrar al llarg de 15 anys de protestes i reivindicacions. La modèlica organització d´aquest 11 de setembre n´ha estat una bona mostra i cal felicitar a tothom, autoritats, associacions, policia municipal i en especial a tots els saltencs, gràcies per la vostra inoblidable acollida!

Per què començo el títol d´aquest escrit amb Crits en el silenci? El nom de Salt durant la postguerra va quedar tristament marcat per l´ubicació en un antic convent de les monges Clarisses del Veïnat, d´una horrible presó per a homes, tots ells condemnats només per raons polítiques. Era una presó on la tortura era el pa de cada dia, familiars meus que en aquell temps vivien darrere dels seus murs, ens parlaven horroritzats dels crits de dolor que sobretot en el silenci de la nit podien sentir-se.

El diumenge de la Diada vaig entrar en el carrer on hi havia la presó, tot i la calor d´aquella tarda vaig sentir com a dintre meu corria un estrany calfred, vaig tornar 70 anys enrere recordant el que ens deien els oncles d´aquell lloc de tortura i de terror, d´aquells crits en el silenci...

Vaig tornar a l´Avinguda i el cor se´m va eixamplar, els crits ja eren uns altres, independència, llibertat i Visca la República Catalana.

Al Sr. Alcalde de Platja d´Aro

Mª Luisa Rich Serra. girona.

Estàvem asseguts en una terrassa d´un bar del carrer Costa Brava de Platja d´Aro i hem quedat sorpresos davant d´un fet insòlit protagonitzat per un funcionari (creiem) i dos policies municipals. Mesuraven al milímetre les taules i cadires de la terrassa i tot ha acabat amb una sanció a l´amo.

Ens ha indignat que un bar que obre tot l´any i que al nostre criteri permet pas suficient per als vianants sigui víctima d´una opinió per a nosaltres intransigent.

Ens sembla que hi ha problemes més greus a Platja d´Aro per solucionar, com són les voreres, el soroll nocturn i les bretolades.

Al costat d´aquesta terrassa hi ha uns maons a la vorera per arreglar, si cobren la multa, creiem que els podrien reparar. Cordialment.