Al principi, només hi havia corrupció. S'acceptava com un gravamen addicional. Amb el temps, la població es va felicitar perquè el lladronici públic continuava a bon ritme, però havia crescut la sensibilitat contra els polítics esgarriats. Poques bromes amb el crim organitzat des de les cúpules dels partits. Un dirigent d'Unió Mallorquina, formació famosa per l'empresonament unànime dels seus jerarques, es va atrevir a despatxar els corruptes com a esclaus de la «condició humana». No només va rebre una severa reprimenda col·lectiva per la justificació, també va acabar a la presó sense ànim d'establir una relació causal.
La idea de l'avanç indefinit en la lluita contra la corrupció és una altra fantasia, com les restants tiranies del progrés il·limitat. Per això Rajoy pot associar avui gairebé sense crítiques la corrupció a la «condició humana», amb motiu de la ?gairebé dimissió de Rita Barberá. Aquesta apel·lació exoneradora per generalització des de Bratislava es produïa tres anys després que el president del Govern proclamés al Congrés que «ningú pot evitar la corrupció al planeta, perquè forma part de la condició humana». En aquella ocasió, es treia de sobre la incomoditat sobrevinguda després de la gairebé dimissió d'Ana Mato, que va conservar l'escó.
Cospedal ha corejat la consigna de la «condició humana», a traduir per «vostè és un corrupte, encara que potser no ho sàpiga». És a dir, la cúpula del PP està composta per una immensa majoria d'abnegats treballadors i una minoria de pomes podrides. A l'exterior, la putrefacció és un risc generalitzat. Els dirigents populars mantenen la presumpció d'innocència més enllà de les condemnes en tribunals inferiors. En canvi, la població en ple rep de Rajoy la llufa de la presumpció de culpabilitat. Nosaltres ens corrompem una miqueta perquè no sucumbeixi a la temptació. Els papers de Bárcenas demostren que Rajoy parla de la corrupció en defensa pròpia, però no hauria de sobreactuar en la recerca d'excuses. L'acceptació sense dir ni piu de la «condició corrupta» no frena l'epidèmia, denuncia el conformisme amb la plaga.
