Europa mai havia d'haver d'acceptat tan aviat els països de l'Est. Tenien fins i tot menys tradició democràtica que nosaltres, grecs, portuguesos o espanyols, que ja és dir, però, pel que es veu, eren molt útils per reforçar la política reaccionària: aquesta que veu en qualsevol reclamació de drets una maniobra comunista i només té en compte l'ortodòxia mercantilista. Però juguem amb les cartes que tenim, no hi ha altre joc. Tot indica, de moment, que amb el mateix J.C. Juncker al capdavant de la Comissió, les obsessions continuaran sent els refugiats, el terrorisme islamista i la defensa comuna: una dada bona, ?almenys. Exèrcit europeu amb França i Alemanya com a impulsors. Tant de bo.

El terrorisme és horrible, per descomptat, però en una sola batalla de les dues guerres civils europees (la Gran Guerre i la Segona Mundial) van morir mil vegades més persones que víctimes han causat tots els fanàtics en armes de l'Islam. És bo saber-ho perquè ens en sortim prou bé amb els nostres propis fanàtics, que poden ser realment letals.

Una altra cosa: no hi pot haver projecte europeu amb esperances de triomf que retalli, alhora, les llibertats individuals i els drets socials. La gent votarà el que sigui: Le Pen, l'ase de Donald Trump, com ha votat l'UKIP del Brexit i la seva nova presidenta, que sembla tia Leo, la de les mandonguilles. S'equivocarà mil vegades, optarà per les solucions més autolesives (com l'Orban d'Hongria: a diferència dels vins bons, que poden ser de l'any o reserves, el feixisme, nou o vell, sempre és dolent). I no es resignarà.

Amb més oportunitats a les banlieus hi hauria menys terrorisme islamista, encara que això no vol dir que no sigui necessària una policia ben entrenada. Els fugitius de la guerra i la fam -la immigració il·legal- és l'última baula d'un monument d'idiotesa, ineficàcia i escarni. Res se'ns havia perdut a l'Afganistan o l'Iraq. Ni a Líbia o Síria. Aquells bombardejos (els nostres), van crear aquests fugitius: el caos no és gaire habitable. Els colonialistes eren més responsables que nosaltres.