Cartes

pedro cordero aros. girona.

Ja fa un temps que per recomanació de l'assistenta social, anava a menjar al Centre Cívic Montilivi, situat al carrer Lluís Pericot. A canvi d'una contraprestació econòmica. El motiu és que a causa del meu estat físic, no puc menjar determinats aliments i tampoc tinc els coneixements i els mitjans per poder-m'ho fer a casa. Aquesta assistència em permetia portar una alimentació adequada i controlada segons les meves necessitats.

I arriba un dia que ens comuniquen, al grup de persones que hi anàvem, que es deixarà de donar aquest servei. Segons consulta al Centre, Benestar Social, departament depenent de la Generalitat de Catalunya, deixarà de subvencionar el Centre per manca de diners.

Tot i que el menjar que ens oferien era a canvi d'un preu, a partir d'ara no puc portar una alimentació adequada a les meves necessitats perquè algun organisme ha preferit retallar una mínima subvenció i dedicar aquests recursos a altres necessitats (no sé si tan bàsiques o bé més supèrflues).

Crec que som un grup de gent que ens trobem amb una situació totalment injusta, i dolenta per a la nostra salut, conseqüència que algun organisme ha pres decisions sense tenir en compte el benestar dels ciutadans.

Com a ciutadà i contribuent d'aquest país, puc arribar a entendre que ens augmentin el preu diari d'aquest servei, però es fa molt difícil d'entendre que ens suprimeixin un servei bàsic per a la salut, que d'aquí a poc temps serà un cost per a un altre departament, com pot ser el de Sanitat.

Massa calor a la Casa de Cultura

de Llançà

Francesca serra. llançà.

Sóc una dona que fa quaranta-tres anys que viu a Llançà, i francament m'hi trobo molt bé, però, com que sempre hi ha alguna cosa que trenca aquest benestar, m'agradaria donar-la a conèixer en aquest diari, del qual sóc assídua lectora. Tenim els llançanencs una Casa de Cultura on s'apleguen Sala d'actes, Sala de Conferències, Sala d'Exposicions, Biblioteca i el Museu de l'Aquarel·la (l'ordre no vol dir res, tot és important per mi). Una joia, vaja, al meu entendre, però una servidora i els o les que son calorosos i suadors com jo (que els asseguro no és plat de bon gust) no la podem disfrutar tant com ens agradaria, pel fet que fa uns quants mesos que l'aire condicionat hi funciona ara sí, ara no, millor dit, més aviat no funciona. És per això que demano, si us plau, a la o les persones que tinguin en les seves mans solucionar-ho, que ho facin. Els ho agrairíem molt.

El «Procés» no pot defallir

Màrius Viella. La Bisbal d'Empordà.

Hem passat prop d'un any amb el govern central en funcions, i a punt d'unes terceres eleccions, que no vol dir que no n'hi pugui haver unes quartes; tot, perquè una feble democràcia ha permès imposar lleis fetes a mida del poder i de l'especulació. No cal dir que les majories absolutes no són recomanables, per la seva similitud a una dictadura, tal com s'ha pogut comprovar en anteriors governs, en què s'ha permès i protegit la corrupció, tan arrelada en aquest país, que ara no sabem com eliminar, perquè la justícia lligada als partits majoritaris no pot exercir amb independència a l'hora del veredicte.

La jugada clau del PP és fer votar als ciutadans el dia de Nadal, perquè sap que l'abstenció serà multitudinària, i afavorirà al partit que ja gaudeix de majoria ; això vol dir que si la ciutadania no pren consciència i rebutja el dret a votar, tornarem a tenir PP per molts anys més, amb el greuge per Catalunya i el procés d'independència, que de ben segur faria contents a molts ciutadans que posen pals a les rodes del procés.

Espero que l'aperitiu o vermut més suculent i profitós sigui el del dia de Nadal i abans de menjar els torrons, desitjant que ningú deixi de votar, ni per ser Nadal ni per rancúnia; tothom que voti a qui vulgui, sempre conscients de no tornar a ensopegar amb la mateixa pedra.

Tenim un «Tribunal Constitucional», que jo no entenc gaire per què es va constituir, quan ja teníem el «Consejo Superior de Justícia», institució pendent de regularitzar i posar al dia, farcida de papers que estan esperant la caducitat, segons qui sigui l'acusat.

Mariano Rajoy sempre porta la Constitució que ell mateix incompleix, a la boca ; i el Tribunal Constitucional li obre la porta perquè sap que no li mancarà feina per esmicolar Catalunya; única preocupació per a aquesta institució, perquè, segons sembla, ni els desnonaments ni la corrupció els preocupa gaire, la qual cosa també comprèn la Constitució que a Rajoy li serveix de crossa.

Tots els protagonistes d'aquest desori electoral s'omplen la boca reclamant diàleg, però tots tenen por de dialogar, perquè no saben què volen, ni què poden oferir, si no és a negativa al reconeixement de Catalunya com a «nació», i per tant el reconeixement al dret a decidir del poble català; aquesta es la mare dels ous i aquí s'ha de fer ?alçaprem perquè Catalunya pugui celebrar un referèndum que permeti expressar la voluntat dels catalans.