eren pocs i va parir la burra. A les eleccions catalanes de fa un any Iniciativa per Catalunya (ICV) hi va anar de la mà de Podem (i d'EUiA com a cirereta del pastís) i el resultat no va ser exactament espectacular. Van aconseguir menys percentatge de vots i menys diputats que quan van presentar-se sols a les eleccions anteriors (2012). Van passar de 13 a 11 representants. Les causes de la davallada segurament van ser múltiples. ICV es trobava en corba descendent, consumida per problemes de relleu, i potser en solitari s'hauria estavellat, això és cert. Però també és cert que es van treure el candidat de la barretina quatre dies abans, i era un perfecte desconegut, probablement molt bona persona i gran lluitador veïnal, però amb el carisma polític d'un mero. I per acabar-ho d'adobar es va aparèixer Pablo Iglesias, directament caigut a Nou Barris des d'una nau extraterrestre, i va fer un discurs lerrouxista de catalans burgesos i immigrants proletaris que va provocar moments de pànic. La contribució de Podem a l'invent és discutible: per un costat arrossegava vots com a marca de moda, però per l'altra els espantava. Així es va arribar al resultat que ja hem dit: 11 diputats en un Parlament de 135, empatats amb el PP. Un desastre. I com que sempre plou damunt de qui no té teulada, ara han decidit agreujar les seves misèries amb una batalla interna entre els d'Iniciativa i els podemites, amb els d'EUiA disposats a decantar la balança a favor dels segons. Per què? Doncs perquè els de Podem volen manar més del que manaven, que era poc. Una qüestió de protagonisme, de ser imatge pública i representar el grup en negociacions com la dels pressupostos.
Hi ha una aparença de motius ideològics. Els diputats de Podem van acompanyar Ada Colau i els d'En Comú a la manifestació independentista de la Diada. Participació crítica, però participació al capdavall. Rabell, Coscubiela i ICV en general es van negar a anar-hi perquè veien la manifestació com l'exaltació d'un Govern presidit per un convergent, és a dir, la dreta, amb el suport d'una Esquerra que acusen de desmerèixer aquest nom. Per a uns, l'important és ser on hi ha la gent, i tirar la canya. Per als altres, ho és l'ortodòxia del posicionament dreta-esquerra. Però si ara es barallen dins del grup parlamentari no és per això; és perquè Albano Dante Fachin ha assolit el poder a Podem Catalunya però no té protagonisme a cap institució, i en vol tenir. Que el vegin i l'escoltin i se sàpiga que és important.
