Cartes

Francesc A. Picas. La Jonquera.

Per a l´Empordà comercial tot l´any és festa major. Cada dia són convidats a venir a casa nostra els rossellonencs i els francesos. Vénen de l´altre cantó dels Pirineus a gaudir de la bona cuina, a restaurants i bars. Carretera avall, el primer lloc comercial amb què topen és la Jonquera. El millor centre comercial, Figueres. Els turistes d´un dia hi troben taula parada, des d´una excel·lent paella, amanides, carn ben guisada, sangria i vins exquisits.

Els nostres convidats turistes proveeixen en els comerços i supermercats tota classe d´articles, en preferència vins, licors, conserves, galetes, embotits. Les gasolineres ofereixen als francesos combustible a bons preus. El tabac fa desplaçar centenars de francesos a la Jonquera.

Els mesos de juliol i agost fa goig de veure el moviment de turistes. És un festival. També a la tardor i l´hivern, dies feiners i diu­menges a l´Empordà comercial fa olor de festa major. Especialment els dies que les escoles franceses fan festa. És agradable veure els pares amb la mainada passejant per la Rambla i per les avingudes diverses on radiquen la Gran Jonquera, autoserveis i els bufets lliures. Dóna alegria veure la bona cara dels jubilats i de la joventut. Tots, marxen somrients i amb el cotxe ple. Els calaixos del comerç s´omplen d´euros. Que per molts anys els francesos tinguin gana i set. Seran ben acollits i saciats a l´Empordà comercial.

Renda bàsica?

Jesús Domingo Martínez. Girona.

Viure com un rendista sempre ha estat privilegi de pocs. Però si considerem que tots som copropietaris de la riquesa nacional, tindríem dret a una renda periòdica que garantís la nostra autonomia i subsistència. Aquest és l´objectiu de la renda bàsica, una idea formulada per primera vegada a les acaballes del segle XVIII i que torna a replantejar-se ara, en part pel temor que els robots deixin sense feina molts treballadors poc qualificats. Comptar amb una xarxa de seguretat davant la desocupació o la incapacitat està a la base de l´Estat social dels nostres dies. Però la renda bàsica és diferent d´altres mecanismes de solidaritat. Segons la defineix un dels seus partidaris, Philippe Van Parijs, una renda bàsica és «un ingrés conferit per una comunitat política a tots els seus membres, sobre una base individual, sense control de recursos ni exigències de contrapartida».

Tenint a més en compte que els robots no consumeixen, per poder seguir produint cal que hi hagi consumidors amb garanties de pagament pels productes, la renda bàsica garanteix el consum i, per tant, la producció.

El fals argument del Senat

Hector Carrillo Guirao. Roses.

És cert que el panorama estatal està molt complicat. Pedro Sánchez està molt pressionat pels seus barons, que no l´autoritzen a parlar amb les forces independentistes per arribar a un acord d´investidura. D´altra banda, ha sigut molt valent en reiterar-se en el «no» a Rajoy. Però ara toca crear una alternativa. Moltes personalitats del panorama polític argumenten que construir una alternativa al Partit Popular és inútil, perquè tots els projectes i proposicions de llei que provinguessin del Govern o del Congrés dels Diputats serien tombats pel Senat. Això no és del tot així. Segons l´Article 121 del Reglament del Congrés dels Diputats (RCD), «Los proyectos de ley aprobados por el Congreso y vetados o enmendados por el Senado serán sometidos a nueva consideración del Pleno de la Cámara». És a dir, si el Senat tomba aquest tipus de llei vetant-lo o introdueix esmenes, el Congrés haurà de tornar a debatre i votar en el Ple del Congrés el projecte o proposició de llei. Llavors, tal i com estableix l´Article 122 del RCD, «[...] Terminado el debate, se someterá a votación el texto inicialmente aprobado por el Congreso y, si fuera ratificado por el voto favorable de la mayoría absoluta de los miembros de la Cámara, quedará levantado el veto». I aquest mateix article continua: «Si no obtuviese dicha mayoría, se someterá de nuevo a votación, transcurridos dos meses a contar desde la interposición del veto. Si en esta votación el proyecto lograse mayoría simple de los votos emitidos, quedará igualmente levantado el veto[...]». Preveu una situació similar a l´Article 132 per a les lleis orgàniques, amb el matís que a les votacions, en tot cas, s´haurà d´arribar a la majoria absoluta del Congrés. Així doncs, és una falsedat que l´alta obtenció d´escons del PP al Senat pugui fer que no tiri endavant cap llei. El mateix passa amb les esmenes, l´última paraula sempre la té el Congrés dels Diputats. Tot i que el procés d´elaboració de llei es dilataria en el temps i aprovar una llei podria portar més mesos del que és normal. Llavors, deixem-nos de falses conclusions, un govern progressista és possible, inclús amb pocs escons. Per això hem de diferenciar entre investidura, govern i el dia a dia del tràfic legislatiu, hi ha marge per un acord d´investidura. Això sí, si arriben finalment a la formació d´un govern, aquest haurà de fer un esforç democràtic. Haurà d´arribar a grans pactes, aconseguir majories de consens. De fet, això és el que hauria de ser. La divisió de poders i la mancança de majories absolutes fa que la democràcia prengui sentit, seria una molt bona higienització democràtica. Per tant, considero que ens espera un bon exercici de democràcia. Obligarà els grans partits a arribar a un consens en educació, sanitat, justícia, dependència, finançament de les comunitats autònomes, terrorisme, model energètic, medi ambient i moltes altres qüestions. Tot i que el PP no sembla gaire acostumat a fer aquest exercici i faria una oposició no gaire útil, simplement oposant-se a tot. Però, com he exposat, això no impedeix tirar endavant. En conclusió, conåvido les forces progressistes a arribar a un acord d´investidura i desbloquejar la situació. Els ciutadans ho esperem i desitgem, hi ha qüestions que no poden esperar.