Iñigo Urkullu, en teoria un amic i un aliat, ha irritat aquesta setmana l'independentisme català. En diverses entrevistes concedides, ha qüestionat de dalt a baix el projecte secessionista i, sobretot, qualsevol via unilateral. Es poden fer moltes interpretacions de les declaracions d'Urkullu, principalment perquè es troba en període electoral, però l'actual lehendakari i candidat del PNB sempre ha pensat el mateix.

Ja va deixar glaçada la cúpula convergent gironina quan va participar a "Tribuna de Girona" el 14 de març de 2012, en una conferència presentada per Jordi Xuclà, amb qui li uneix una bona amistat. Aquell dia, CDC encara no havia realitzat el triple salt mortal independentista. Faltava mig any per a la manifestació de l'11-S que tantes coses canviaria en la vida política i social d'aquest país. Davant d'un auditori majoritàriament nacionalista i amb destacats convergents com Carles Puigdemont, Felip Puig, Pere Vila, Eudald Casadessús, Urkullu no es va reprimir de qüestionar el moviment independentista: "És més important la sobirania que la independència (...) S'ha de saber amb qui, quan, com i per a què es vol la independència". Va avisar que seria "caure en un error de càlcul" si la gent es preocupa abans del referèndum que de "com fem que ens acompanyi una majoria".

I, tant en la conferència com en una entrevista publicada al Diari de Girona quatre dies més tard, reflexionava el següent: "El que s'ha de fer és analitzar què suposa la indepèndència en una Unió Europea al segle XXI. És molt fàcil parlar demagògicament sobre la independència sense atendre les circumstàncies que l'afecten. Jo em quedo amb un projecte de sobirania". Urkullu coneixia prou bé els efectes del Pacte de Lizarra i del Pla Ibarretxe en el conjunt del País Basc i, sobretot en el PNB. Josu Jon Imaz i ell van haver de refer l'herència de Xabier Arzalluz i Juan José Ibarretxe que va tenir com a conseqüència la pèrdua d'Ajuria Enea durant una legislatura. Ja sé que molts pensaran que amb el concert econòmic és molt fàcil pensar com Urkullu, però aquesta és una altra història, que no invalida la coherència del líder del PNB.