Sectaris de Farners

JOSEP RUIZ GARCIA. SANTA COLOMA de FARNERS.

En llegir el pamflet inserit al programa de la Festa Major 2016 , signat per un grup d'adeptes a la bona vida i als miracles d'un tal Bassols -més conegut des d'ara per la seva habilitat en preparar el bacallà al pil-pil que no pas per la seva integritat moral-, m' ha vingut al cap aquest pensament: ja tornen a donar senyals de vida els de sempre coneguts pel seu sectarisme: Esquerra Republicana de Catalunya.

Diuen que no trobaran a faltar el seu somriure i és veritat, el que realment trobaran a faltar són les torradores que agafaven tot junts per Sant Pere segons es desprèn de la primera part de l'escrit de comiat que, suposo, va ser parit en una nit de vi i roses tot enyorant el bacallà al pil-pil.

En quatre línies, el seu currículum (per cert força escarransit); la resta, una glosa al bon beure i millor menjar.

A aquest fenomen de la catalanitat, segons els signants, anomenat Bassols, al qual només coneixen els tripers i companys del seu partit (ERC), el nostre magnífic ajuntament (per cert, presidit per un altre sectari d'ERC) sense encomanar-se a Déu ni al Diable li ha concedit l'honor de dedicar-li el nom d'una sala de la Biblioteca Joan Vinyoli. De p... mare.

Em ve a la memòria que temps enrere, quan els Colomencs pel Canvi varen proposar a l'Ajuntament posar el nom d'un carrer al malaguanyat Jordi Iglesias -primer alcalde de la democràcia (aquest sí que ho mereixia)-, va fer mans i mànigues per evitar-ho i no va sortir cap dels sotasignats del pamflet a defensar-ho. Per què? Doncs molt fàcil, perquè no era dels nostres... era de CiU, independent, però de CiU. D'això jo en dic sectarisme amb majúscules.

Emparant-me en la dita llibertat d'expressió, dono la meva opinió lliure i avergonyida sobre el que he viscut i llegit.

Agraïment pel pregó de la Mercè

Yolanda I M. TERESA Almirall i Rodoreda. BARCELONA.

Més enllà de les ideologies, volem agrair molt sincerament el pregó de la Mercè d'enguany de Javier Pérez Andújar perquè, malauradament, són poques les ocasions en què es fan públiques les realitats viscudes per professionals del món de la cultura de la ciutat, com van ser els autors i autores de la novel·la popular, dibuixants, guionistes, escriptors, autors de còmic? Gent que, com bé diu el pregoner, «va lliurar el millor d'ella mateixa, donant tot el que estimava i tot el que sabia fer, per tal que a la vida hi hagués un lloc per poder seure i llegir una estona.»

Les paraules de Pérez Andújar toquen, en molts aspectes, una part de la història de vida de tota una generació que nosaltres, com a filles dels escriptors Joan Almirall i Erliso i M. Victòria Rodoreda Sayol, vàrem poder viure en primera persona.

Podem fer un pacte?

Inmaculada Canela Farré. GIRONA.

Avui he anat a la platja. Hi anava amb la família: érem 6 d'edats diferents. Buscàvem un lloc agradable per descansar, banyar-nos, dinar, després de fer una caminada. Direcció? Cala Estreta.

Què ha passat? Que estava ple de nudistes. A nosaltres no ens agrada. No vull analitzar, ni fer valoracions. Només faig una proposta: no podríem distingir platges? No podríem respectar els gustos de tots? Moltes gràcies!

Van contra els documentats

Josep Maria Puig Solà. Torroella de Montgrí.

Els fets que estan passant a Caldes de Malavella em confirmen una vegada més la valentia dels cossos policials al nostre petit país.

Si vostè va ben documentat, comenci a tremolar. En aquesta zona, l'esperaran diversos radars posats amb ànim recaptatori, reconegut pels mateixos agents, que tampoc entenen que una via amb doble carril tingui trams sorpresa per anar a 80 km/h.

Encara que ben documentat, vagi amb molta atenció perquè a Torroella o l'Escala o altres indrets, trobarà, ara sí, a la Policia Municipal fent controls de cinturó al mig del poble, perquè ja se sap que cada any hi ha una vintena de morts per tal efecte. Dic ara sí, perquè a l'estiu no en veuran cap. Tenen una estranya propietat per desaparèixer i no multar els que fan bestieses en tota mena d'estris mecanitzats dintre del poble, música a tot volum, deu en una barqueta, amb permisos precaris, etc.

Ara sí, doncs els trobareu a l'hivern, on menys us penseu, fent valer la seva autoritat sobre els quatre gats documentats que queden aquí. Però a Caldes, no patiu que no s'hi acostaran: els valents PM, auxiliats pels seus caps i les autoritats superiors (on són els valents de la Xarxa Diputació), no tenen pebrots de posar-hi ordre, i així es compleix una vegada més, que són molt valents aplicant lleis contra els documentats, però amb els que no, s'hi caguen. I perdoneu l'expressió.

Màrtir del XXI

Enric Barrull Casals. Girona.

La celebració de l'Eucaristia és el marc més adequat per fer memòria dels que han mort per causa de la fe. És així que en la celebració de la missa per l'etern descans del sacerdot francès Jacques Hamel, assassinat a la seva parròquia el passat 26 de juliol, el Papa recordava que en els nostres dies hi ha més màrtirs cristians que en els primers temps. El nostre segle també és el segle dels màrtirs, encara que aquests no sempre ocupin les portades dels mitjans de comunicació.