Fa uns dies se celebrava el Dia Mundial de l'Alzheimer, una malaltia que espanta i que cada vegada és més present en les nostres vides i les nostres famílies. Avui us voldria parlar de Pablo A. Barredo. Ell és un amic lluitador i incansable, que va explicar la seva experiència en el seu llibre Diari d'un cuidador; i arran que el meu pare pateix aquesta malaltia, estem en contacte en tot moment. Ell s'ha convertit en el capdavanter de la lluita pels cuidadors, d'aquests acompanyants invisibles que sofreixen la malaltia i que fan durant molts anys un increïble recorregut d'amor incondicional i «sacrifici» al costat dels seus éssers estimats.

Jo ho veig i ho visc per la mare, que incansablement, amb bon humor i bona cara, acompanya en tot moment el meu pare. Però avui us vull explicar el seu testimoni i demanar-vos que us sumeu a la seva, nostra causa. Ell fa poc feia aquesta petició a Change.org: «Em dic Pablo A. Barredo. L'abril del 2008, quan va morir el meu pare d'un càncer que ens havia ocultat, vaig haver de deixar tota la meva vida en pausa (com un cas més dels milions que ocorren al planeta) per tenir cura de la meva mare, a qui va ser diagnosticada una demència tipus Alzheimer. Vaig ser el seu cuidador principal 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, ininterrompudament fins que va morir el maig del 2013».

A Espanya hi ha al voltant d'1,2 milions d'afectats per algun tipus de demència, i l'Alzheimer és la més comuna (70-75%). Com a resultat hi ha 6 milions de persones (entre afectats, famílies i cuidadors) que estan sent víctimes directes d'aquesta malaltia.

Els cuidadors i excuidadors han estat, durant molts anys, els grans oblidats. Han viscut la malaltia des de les ombres amb enormes càrregues i estigmes. Jo afirmo que a la llarga el cuidador i l'excuidador són les víctimes principals de l'Alzheimer. La societat els aparta i rebutja, molts familiars se'n desentenen i els deixen sols, i el govern no només els ha retallat les ajudes sinó que no els dóna el reconeixement que es mereixen.

Per això, demano als líders dels partits polítics que es comprometin a incloure en els seus programes electorals el debat sobre un Pla Nacional d'Alzheimer i altres demències en què estiguin inclosos els afectats, els seus cuidadors i excuidadors, perquè puguin viure amb dignitat.

Quins recursos i sortides pot tenir un excuidador que, per exemple, ha estat cuidant durant 10, 15 o 20 anys i torna a recuperar la seva «llibertat» amb 50, 55, 60 anys i ningú no li ofereix eines perquè pugui tornar a formar part de la societat i reconstruir la seva vida? Quants diners estem estalviant a l'estat aquells que tenim cura d'algú a casa de principi a fi?

Demanem que tots els partits polítics es comprometin a posar sobre la taula el debat de l'Alzheimer, les demències, els dependents i els cuidadors i excuidadors familiars.

Què suposaria aconseguir el que demanem? Que es creés un debat social. Que per primera vegada es considerés de veritat que el nou govern (sigui quin sigui) pogués comprometre's a desenvolupar i implementar un Pla Nacional d'Alzheimer i altres demències en el qual estiguessin inclosos tant afectats com cuidadors i excuidadors.

El temps corre en contra nostre i no s'està fent res per tractar frontalment una problemàtica social de la qual ningú no podrà escapar-se en el futur. Si no comencem a treballar junts de veritat contra un enemic que no entén d'ideologies polítiques, podem trobar-nos amb un col·lapse absolut de l'economia d'aquí a l'any 2025.

Ja són 220.700 els que l'han signat. Jo ja he signat, i tu, t'hi sumes?