Cartes

Excel·lent ! Que bo! Aquesta és l'expressió que neix dins meu quan acabo de gaudir d'un programa televisiu emès per TV Banyoles dins «La Xarxa». Com hom pot sentir que se li eleva l'ànim quan contempla i aprèn tant de sessions de televisió com la que esmento.

I de què anava? M'haurien preguntat si el meu entusiasme hagués anat dirigit a persones properes. Doncs informaven sobre l'eminent Ramon Llull. El programa és 1mon.cat. Això sí que és bon nivell cultural tramès amb amenitat i ganxo. A mi m'ha atrapat totalment i fins que s'ha acabat.

Felicitats als qui ho han preparat. Quan desgraciadament és habitual fer zàping rebutjant programes que per infrahumans són una presa de pèl, aquest ha sigut com una tramuntana suau fresqueta en un dia de calor a 34 graus. Moltes gràcies.

El preu del transport públic de SaltMarc Morales Cama. SALT.

Em queden gairebé 50 anys per poder-me beneficiar d'algun descompte pel transport públic de Salt... Sóc estudiant de la Universitat de Girona, fill de Salt de tota la vida i per anar cada dia a estudiar hem de pagar molts diners durant l'any, concretament 304,20 €, essent aquesta la tarifa més econòmica.

Bé, doncs, des del mes de febrer passat, vam començar una petita «lluita» per reclamar a l'Ajuntament de Salt una revisió i un descompte en el cost tan elevat que segons el nostre punt de vista té el transport públic de Salt, per a tothom, però sobretot per als joves. M'explico, els estudiants de Girona que utilitzen transport públic, tenen dues opcions molt més econòmiques que els joves de Salt, una és la targeta de la UdG i l'altra és la T-25 per a joves menors de 25 anys. La diferència entre nosaltres i els joves de Girona és que els de Salt paguem entre 80 € i 190 € més anuals. Perdoneu, però a mi em sembla exagerat i incoherent que no s'hi hagi posat solució abans.

El 17 de març del 2016, em vaig reunir amb el tinent d'alcalde de Salt, el qual va mostrar molt d'interès en el tema des del primer moment, i a més em va proposar dues o tres possibles solucions per estudiar.

Però el motiu d'aquesta carta és per la nostra indignació davant la lentitud i parsimònia que sembla que s'han agafat per tractar aquest tema. Estem a finals de setembre i no només no tenim cap solució plantejada, sinó que no hi ha absolutament cap reunió acordada amb dia i hora.

Senyors polítics, no els estem demanant un servei gratuït, ni tan sols uns abonaments tan excepcionals com els de Girona; però sí un descompte raonable, per tal de facilitar-nos el transport a l'hora d'anar a estudiar. Que no anem de festa, senyors i senyores de l'Ajuntament, anem a estudiar... Algú ens pot explicar, i amb tots els respectes envers aquest col·lectiu, per què els jubilats o majors de 65 anys tenen grans descomptes o inclús els viatges gratuïts, i en canvi els joves no tenim absolutament cap bonificació? Potser és perquè cada certs anys els nostres polítics fan un estudi de mercat sobre l'ús del transport públic a Salt i ens poden demostrar amb dades i estadística que els joves de Salt no en fem cap ús i en canvi la tercera edat es passa el dia amb autobús amunt i avall, no? No vull que es malinterpreti la nostra demanda, no estem demanant que no hi hagi bonificacions per a la tercera edat, no. Creiem realment que ells ho necessiten inclús més que nosaltres, però sí que demanem que nosaltres tinguem també algun mínim benefici.

Per concloure, simplement dir que ja fa vuit mesos que vam començar a fer pressió al nostre Ajuntament per intentar realitzar algun canvi en aquestes tarifes... Les nostres preguntes són: els interessen els joves a la nos?tra administració local? Els importa fomen?tar el transport públic per reduir contaminació, trànsit dins el poble, etc.? Quants mesos més haurem d'estar pagant aquests elevadíssims preus per poder anar a estudiar? Realment s'estan preocupant del tema, o ens fan creure que sí però ens donen llargues? Confiàvem que Salt tenia un Ajuntament que es preocupava per tots i cada un dels seus col·lectius i els donava resposta més o menys amb rapidesa... Repetim, confiàvem...

Esperem que tard o d'hora, encara que sigui pels joves que estan creixent, que hi puguem tornar a confiar com al principi.

Girona màrtirFrancesc A. Picas. la jonquera.

Girona, entre el 1936 al 1939, en els anys de l'opressió anarcomarxista, sofrí reprovables assassinats de sacerdots, religiosos, polítics, industrials, pares de família i joventut fidels a la fe cristiana. Perseguiren a mort el senyor bisbe i destruïren veritables valors històrics. L'historiador Joan Sureda i Canals ha escrit un documentat llibre, Girona, sota el consell municipal revolucionari, que analitza aquella època nefasta de la història de Catalunya.

Dimecres que ve, 5 d'octubre, a les 20 h, el llibre serà presentat a Girona a la Sala Miquel Martí i Pol (Gran Via Jaume I, 42).