El recent triomf de les forces nacionalistes i d'esquerres al País Valencià, després d'anys del malson anomenat PP, una màquina d'odi contra el català i de destrucció de la identitat valenciana, no ens ha de fer perdre de vista que segles d'espanyolització forçada i anys del malson esmentat- han quallat fortament en la societat valenciana. Encara hi ha amplis sectors blaveros que controlen la premsa, diverses entitats, els digitals i fins les pàgines culinàries d'internet.

Són els que anomeno «blavero-feixistes». El qualificatiu pot semblar exagerat, però, vistes les seves actuacions, no ho és en absolut. Un servidor ho coneix de primera mà: varen trobar a les xarxes un llibre meu que parlava del País Valencià, algun article sobre la paella, etc. i varen organitzar una violenta campanya, com un exèrcit organitzat, des de pàgines de Facebook tan aparentment innòques anomenades «Cuina Valenciana» i «Cuina tradicional valenciana» -aquesta darrera comandada per Juan Salvador Gayà Sastre, militant d'Alianza Popular i diputat del PP a les Corts Valencianes-. Aquest grup va organitzar en massa un assetjament al Facebook i al Twitter -fins al punt que vaig haver de canviar el compte- amb posts plens d'insults, amenaces i manifestacions d'odi a la meva persona, a Catalunya i absurdes proposicions sobre la llengua, la cuina, etc. Per cert, tots ells solen escriure en castellà -l'únic que saben en català sol ser la frase «no mos fareu catalans»- i tenen el nom en castellà. Queda clar, oi? El subjecte esmentat, endut per un deliri anticatalà, escriu perles com que la paraula «paella» no és catalana, sinó valenciana, i que el plat data de l'Edat Mitjana -a partir de citacions de textos medieval escrits, segons ell, en «valencià»- en realitat en un impecable català. Sosté que el «balensyano» (com jo escric, per no ofendre la paraula valencià) ve de l'iber, i que naturalment, no té res a veure amb el català: i addueix , com a autoritat, un text de l'ultra Luca de Tena escrit a l'ABC! En el seu deliri, sostenen que Jaume I parlava valencià, que els catalans vàrem robar la senyera a l'Aragó i que la del Reino de Valencia, com ells diuen, és la «real señera» (sic). En els seu obcecat i acomplexat ultralocalisme, diuen que els catalans els robem els seus plats -de la paella a la fideuada-, ja que, afirmen, la cuina catalana no ha existit mai, ni històricament ni ara.

El problema, per tant, no és solament la seva mala fe política i la seva ideologia d'extrema dreta, sinó la seva brutal i manipuladora ignorància, la seva incultura cavernícola. Això fa que els seus plantejaments -com els dels gihadistes- siguin del tot irracionals, i no hi ha res a discutir. Joan Garí, en un article recent a l'Ara, justament, ha remarcat aquest caràcter d'irracionalitat de les seves posicions, que fa impossible raonar-hi i discutir-hi. Uns parlen de Déu i els altres del Reino.

I no us penséssiu que són innocus: els «blavero-feixistes» varen atemptar contra Joan Fuster, contra Eliseu Climent i la seva llibreria i varen assassinar Guillem Agulló, amb les autoritats locals salvant-los les espatlles: no els ha passat mai res. L'assassí d'Agulló es va presentar a les eleccions. Ni oblit ni perdó.