Dues notícies han sacsejat la Vila del Pingüí aquesta setmana; la primera, l'inici del compte enrere de la implosió del PSOE, i la segona, l'estrena del vídeo promocional del proper Saló Eròtic de Barcelona, titulat -poca conya-Patria. De la primera prefereixo no dir gaire res, bàsicament perquè no estic gaire versat en temes de política. Una mèdium em va llegir la mà una vegada i em va dir que en una altra vida vaig ser emperador i que vaig fer cremar la meva ciutat mentre tocava Paquito el chocolatero amb l'arpa. Amb aquests precedents és lògic i comprensible que la política em generi poc o gens d'interès. Si algun dia vull posar-m'hi de veritat, em faré soci d'una barra de bar o em llegiré les columnes de la Rahola. Pel que fa a l'anunci, d'això sí que em veig capacitat per dir-hi la meva amb un mínim criteri: atractiu i punyent a parts iguals, exquisit en la forma i l'execució, senzill i directe, d'irrefutable ?força visual recolzada en una fotografia excel·lent. Un pèl evident i alliçonador, cert, però que t'acaba posant el dit a la poll... nafra.

Cantaven els mítics The Buggles que el Video killed the radio star. Quin himne, jovenalla, quin himne! Tots dempeus! Si el meu anglès de l'EOI i recolzat en el Google traductor no em falla, una de les frases d'aquest hit imperible deia que «les imatges (domèstiques) van arribar per trencar-nos el cor». Han passat uns anys i les imatges i l'estrella de la ràdio han après a conviure. No hi ha més. La ràdio conserva la seva mística però ha hagut d'aprendre a compartir el seu protagonisme amb el món de les imatges. Renovar-se o morir. L'arribada del vídeo també va significar l'eclosió definitiva del porno, la seva ejaculació internacional i absoluta tal com ho eren les lleterades a pressió de l'inigualable Peter North, una època daurada que va aguantar fins a finals del segle XX, justament quan va començar a entrar en escena internet.

L'arribada d'internet va significar un gran avenç comunicatiu per a tothom, això és innegable, però també va resultar ser un cop de puny a la cara d'indústries com el cinema, la música i el porno, que des de llavors fa anys que lluiten per adaptar-se a les seves regles, moltes de les quals imposades per aquest amic comú que tenim tots i que és la pirateria. Patria és un crit per la supervivència del sexe i del seu negoci que ens obliga a emmirallar-nos en la hipocresia i la falsedat de la societat que ens subjuga. Molt bon intent, el problema és que la xarxa roman cada vegada més saturada d'opcions de tot tipus que el devaluen contínuament, i nosaltres en som partícips. Sense oblidar l'alliberament sexual, accelerat en els darrers anys gràcies -precisament- a internet, fet que ha degenerat en el deplorable fenomen amateur. Que avui dia puguis triar lliurement entre perdre't en la babilònica filmografia de cerdas.com o mirar vídeos de gatets no fa altra cosa que confirmar que Internetkilled the porn star.