Els darrers dies he sentit que la crisi del PSOE és a causa del procés català. És cert que els crítics socialistes no volen que Pedro Sánchez ni tan sols pensi un segon a intentar un pacte amb ERC i PDC. És cert que la mínima possibilitat que el secretari general del PSOE pugui insinuar un acord que inclogui els dos partits catalans causa urticària a molts barons socialistes. Però Sánchez estava sentenciat des del primer dia. Ni processos, ni independència, ni punyetes. S'havia de buscar algú que aguantés els cops de puny i Pedro Sánchez passava per allà. La intenció era utilitzar-lo d'espàrring i, una vegada morat de dalt a baix en una cantonada del ring, Susana Díaz (o qui sigui) assoliria el poder per «salvar» el PSOE. L'únic que mou els crítics és el poder pel poder que permetria a Mariano Rajoy tornar a presidir Espanya i al Partit Popular governar, ja sigui amb una investidura sobre la campana o amb unes terceres eleccions. Rajoy té una flor al cul i algun dia sabrem per què totes li ponen. No és només sort. La sort s'ha de buscar i els camins que hi porten poden ser molt tortuosos. I el procés? No ha estat mai la causa, només una excusa.
