Cartes

En aquests moments tot el tema turístic i de promoció de la nostra ciutat està paralitzat i en hores baixes. Hi ha uns certs moviments respecte al comerç i a la cultura, i això és bo, però aquella empenta del turisme 2014-2015 de l´època Puigdemont de la qual es beneficiava tota la ciutat s´ha esfumat totalment.

Cal recordar que el turisme i els serveis són els dos motors econòmics de la ciutat, malgrat que això no agradi a alguns i llancin frases amb intenció ofensiva com «la Girona de postal i dels platós de cinema...», entre d´altres.

Recordo que deu fer uns tres anys es va fer la presentació del projecte del passeig Canalejas i es varen fer reunions amb els veïns, amb polèmica per uns petits balconets que no varen agradar però que era molt fàcil de solucionar. Hi havia la consignació de diners amb la corresponent partida pressupostària i renoi, «mai més se n´ha sabut res».

El passeig Canalejas és un lloc privilegiat amb les cases de ­l´Onyar de vista al davant, i a la vegada molt i molt degradat. S´imposa, i crec que urgentment, rependre l´execució del projecte rectificat sense balconets, fer tot el carrer per a vianants, sense motos, amb les seves terrasses, bancs per seure, arbres, fanals,... i tal vegada dignificar un sector privilegiat de la nostra ciutat,introduint llums des de Canalejas enfocant a les cases de ­l´Onyar.

A vegades sentim i llegim plantejaments de la Girona a 15-20 anys que estan molt bé, però si us plau que no s´oblidin de la Girona del present o de l´any vinent. Canalejas demana la remodelació a crits. Les ciutats no es manen, les ciutats es lideren. Estimem Girona, passió per Girona.

Joves que demanen l´eutanàsia als seus paresPedro J. Piqueras Ibáñez. girona.

Fa uns dies aquesta història ha estat corrent per les xarxes socials. Es titula: «Eutanàsia en els joves». Un xaval li comenta a un altre:

«Ahir a la nit la meva mare i jo estàvem asseguts a la sala d´estar parlant de coses de la vida... entre altres... estàvem parlant del tema de viure/morir. Li vaig dir: "Mama, mai em deixis viure en estat vegetatiu, depenent de màquines i líquids d´una ampolla... Si em veus en aquest estat, desendolla els artefactes que em mantenen viu. Prefereixo morir".

Llavors, la meva mare es va aixecar amb cara d´admiració i... em va desendollar la televisió, el DVD, el cable d´Internet, el PC, l´mp3/4, la Play-2, la PSP, la WII, el telèfon fix, em va treure el mòbil, l´ipad, la Blackberry i... em va tirar totes les cerveses! La mare que la va parir!... Gairebé em moro!».

No faré més comentaris.

OmbresMARTA PALOU JUBERT. cassà de la ­selva.

La ciutat està plena d´ombres. Ombres que passen desapercebudes per falta de ressò i una veu ferma que les converteixi en mereixedores de la victòria. A dia d´avui, sembla que només aquells que publiquen allò que els passa aconsegueixen ajuda, tirar endavant i sortir a la llum. Les xarxes socials semblen l´únic mitjà per deixar de ser una ombra i començar a brillar.

Quasi a cada cantonada hi ha algú que necessita ajuda, algú que té un problema i no arriba a sortir-se´n o algú que no disposa dels mitjans per seguir endavant però que són considerats ombres per no fer-ne difusió. Admiro la seva lluita però no puc evitar deixar de pensar en aquells que estan en silenci. Què passa amb ells? No mereixen ser tractats igual que els altres i rebre les mateixes atencions? Llargues llistes d´espera, llargues temporades de patiment o simplement llargues hores d´angoixa que passen en silenci i amb l´esperança que arribarà el dia que deixaran de ser ombres i tot quedarà en aquelles quatre parets blanques.

Estaria bé que tots féssim l´esforç de treure a la llum totes aquestes ombres postrades en llits que lluiten diàriament en silenci.

Pel fet de llegir llibres ets un friqui?Ariadna Ibañez Garcia. GIRONA.

Entenent friqui com un adjectiu per referir-se a una persona amb aficions i ambicions considerades rares o extravagants trobo, sincerament, que no s´adequa, en cap sentit, a un lector.

Aquells que tenen la capacitat d´agafar un llibre i passar hores llegint, entenent el que passa a cada moment, diferenciant els personatges i seguint la història en comptes de passar tota una tarda xatejant pel whatsapp o dedicant el seu temps a les xarxes socials, per a mi són herois. La força de voluntat i l´interès cultural que hi posa un lector es mereix una denominació o mot millor que friqui. Per això trobo que la paraula utilitzada per bona part de la societat per anomenar o referir-se als lectors, a més de no adequar-se a l´àmbit literari, està, des del meu punt de vista, mal emprada, probablement per algú que no sap el que es perd.