L'ampliació de la C-32 Nord és molt polèmica: ocasionarà greus perjudicis físics en tota la Selva Marítima, ja massa esquarterada per l'acció humana. Rebenta tota la Selva Marítima, el rerepaís de Lloret, Blanes i Tossa, només aturant-se en arribar a l'Espai Natural de Cadiretes-l'Ardenya, afortunadament protegit.

Els motius són alhora tan discutibles com mai debatuts, ni amb tot el conjunt dels agents socials ni amb la ciutadania en general. Malauradament sembla que aquesta política opaca al diàleg i transparència amb la ciutadania és una estratègia premeditada. No s'ha permès la participació de la ciutadania en la seva planificació i no s'han volgut plantejar solucions alternatives als problemes que hauria de resoldre. Hi són, més sostenibles i curoses amb l'entorn.

Planen en l'aire moltes preguntes mai respostes: si cal per una mobilitat fluida, es tria un model que indueix a l'ús del vehicle privat, paradoxalment empitjora la mobilitat. Si preveuen els promotors un flux diari 9.000 vehicles per la nova via, on els posaran? Lloret, Blanes, Tossa enclotats pels propis límits físics, ara mateix estan col·lapsats. Perquè aquesta via té que solucionar els problemes de mobilitat de la zona si no ho ha fet al Maresme Nord (Calella, Pineda, Santa Susanna, Malgrat, on acaba la C-32?

Si se sap que les autovies porten sempre com efecte secundari un desenvolupament urbanístic al llarg del recorregut, vol dir que als pobles de la Selva Marítima s'està endegant una política de dispersió urbana, continuista amb el desenvolupament descontrolat dels anys 80, 90 i de la recent bombolla immobiliària? Què en fem dels cadàvers immobiliaris, dels barris mig buits? En volem fer més, encara no hem paït els excessos passats.

Lloret de Mar és paradigma de destí turístic madur. Per remuntar la decadència cal posar en valor els actius propis, apostar per la sostenibilitat, la cultura i l'entorn natural, això és crear valor afegit. Es pot permetre Blanes, Lloret de Mar, Tossa, ferir per sempre de mort tot l'ecosistema de la Selva Marítima? Asfaltar tot l'entorn paisatgístic de llocs culturals i històrics tant emblemàtics com l'Ermita del Vilar, Sant Pere del Bosc, l'Àngel, l'Ermita de les Alegries? Aquest conjunt de turons són part del catàleg de paisatges de l'Observatori del Paisatge de Catalunya (fitxa Massís de Cadiretes/Ardenya). Perquè un destí turístic menysté aquesta joia de tant valor?

Per què els representants polítics no permeten debatre i defensar aquest paisatge que és passat, és present, però també perquè és fonamental per al nostre futur?

Volem exposar i debatre el nostre No a la autopista, que és un No a l'espoli del territori, però també No a la servitud als interessos merament especulatius d'uns pocs, No a qui vol construir asfalt sobre els camps, boscos, rieres, No a qui no ens vol com ciutadans de ple dret, que estimem la terra que ens acull, que la volem cuidar i gaudir, que no volem asfalt ni ciment en els nostres llocs venerats, sagrats, estimats, que som de la Selva Marítima i la volem deixar fèrtil i bella als que ens succeiran.