Fa temps que parlem de la vespa assassina o asiàtica, aquesta espècie invasora que ataca un insecte tan imprescindible per a l'ecosistema com l'abella. Els apicultors estan desesperats i els estudis existents no són gens ambigus. La seva proliferació, que ja és imparable, representa un perill real. La Generalitat ha decidit rentar-se'n les mans i ha avisat els apicultors que es queden sols en la lluita. Bé, acompanyats dels ajuntaments. Els arguments del Govern català en principi tenen una certa solidesa. No es poden destinar els agents rurals a buscar i destruir els nius de vespa asiàtica, que cada vegada són més. No hi ha prou personal i ja té la seva feina. Cert. Però també ho és que la Generalitat no pot abandonar. Ha de buscar i trobar una solució. O almenys intentar-ho. És la seva obligació com a administració que ha de servir el ciutadà. El Govern ha optat per la solució fàcil: aquí us quedeu i si d'aquí a uns anys ja no hi ha abelles, ja veurem què fem. Igual que va passar amb el mosquit tigre. Per no voler invertir a intentar aturar-lo, ara s'ha de gastar molt més per conviure amb ell i les seves molèsties. I qui dies passa, anys empeny.
