El que havia de ser una festa, es va convertir en funeral. Va ser acabar la manifestació de diumenge a Barcelona, i sorgir veus abans eufòriques -de Pilar Rahola a Francesc Marc Àlvaro- dient que falta suport social, que falta lideratge i que falta relat. Vaja, que falta de tot. La del relat -paraula de moda- és la falta que més sorprèn, perquè si una cosa té el procés és capacitat d´inventar relats, ja sigui per proclamar-se guanyadors amb un 48% del vots, per declarar catalans des de Colom a Cervantes, per assegurar que fa 300 anys que lluitem contra Espanya, per prometre que la propera Diada serà ja l´última autonomista, per jurar que la Guerra Civil va ser una guerra d´Espanya contra Catalunya, o per fer creure els més il·lusos que a Catalunya hi havia menys franquistes que a la resta d´Espanya. De relats no en falten, si de cas falta un relat verídic.

L´excusa per anar a passar un dia a la capital era mostrar suport als acusats de desobeir. Una excusa molt feble, perquè desobeir i després queixar-se del cost de desobeir ni és desobeir ni és res. Qui desobeeix de debò ho fa sabent que serà castigat, més encara: ho fa exigint ser castigat. Convocar els amics a Barcelona perquè protestin, això no és desobeir sinó cagar-se les calces. On han anat a parar els antics herois per la causa, que entraven a la presó amb el cap ben alt i quan calia pujaven al patíbul amb el cap encara més alt i fent botifarra als opressors? Si ja no hi ha gent així, tant pot ser perquè s´ha exingit la raça dels que estaven disposats a sacrificar-se per la causa, com perquè aquesta no s´ho val. Serà que li falta relat, suport, etc.

O sigui que en realitat diumenge es tractava d´anar a Barcelona a cantar L´Estaca i aprofitar la tarda per anar al zoo, ja que el Barça no jugava. Un altre dia que ens convoquin entre setmana i almenys podrem anar al Corte Inglés, com s´ha fet tota la vida.