A Tossa de Mar l'Ajuntament es proposa permetre que una empresa promogui una maniobra especulativa de tarannà franquista o «trumpista». Maquillant-ho, això sí, amb un referèndum ara suspès per aconseguir la complicitat d'uns veïns enganyats per un fals Dorado. Un port no comporta beneficis a una població sencera, sinó que només enriqueix uns quants esmicolant el valuós patrimoni paisatgístic de tothom. Incomprensible que encara avui algú s'ho empassi. Pregunteu-ho a Roses o Portbou, per citar els dos darrers ports esportius construïts a les comarques de Girona.
A Tossa de Mar volen construir un port amb equipaments comercials, i aprofitant la circumstància, penjar damunt d'un penya-segat un hotel de 5 estrelles i unes quantes cases per a rics. Tot plegat ocuparà una superfície quatre vegades més gran que la Vila Vella. Una intervenció monstruosa per acabar de desfigurar el que en el passat va ser un paradís ocre i blau. I davant del despropòsit, la Generalitat s'amaga. No es pronuncia. En última instància ha de ser el Govern català qui decideixi si es perpetra aquest nou i atroç atemptat a un paisatge i un ecosistema -la Costa Brava- que fa anys que hauria d'estar protegit des de la radicalitat política. Però no hem llegit cap declaració del conseller Josep Rull aclarint que aquest país defensarà el seu gran patrimoni: el paisatge. No hem escoltat Josep Rull advertint que les operacions especulatives no tenen cabuda a la Catalunya del futur.
Res estrany! Els consellers ja no parlen ni observen país. Només divaguen sobre conceptes. El govern de Catalunya, format -no cal oblidar-ho- per ERC i l'antiga Convergència i convenientment sostinguts per la CUP, un dia s'adonaran que el país se n'ha anat a la merda per culpa seva mentre ells, i la resta de partits, debatien sobre conceptes vagues: sobiranisme, polítiques socials, polítiques d'igualtat, república catalana, federació, Espanya... Els conceptes també són fonamentals però és vital trepitjar tots i cada un dels metres quadrats d'un país per conèixer les necessitats. Els consellers i els líders de tots els partits catalans només trepitgen territori per parlar i arengar. Ja no escolten.
