Guanyaria el «no», segons el darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), pels pèls: el 45,1% dels catalans es decantarien per no abandonar Espanya en un (cada dia que passa, més) hipotètic referèndum sobre la independència; el 44,9% votaria «sí». Meitat i meitat: cap dels dos bàndols pesa més que l'altre, però l'independentisme baixa ?en el sondeig anterior assolia el 47,7% del suport? i la voluntat de romandre a l'Estat s'enforteix ?venia del 42,2%?. Estem embarbussats amb el «procés» i amb l'Espanya inamovible; ens cal un bon desarquebisbeconstantinobilitzador que resolgui el farragós travallengua polític.
Vistos els números que fa el CEO, s'imposa a uns i altres començar a baixar del burro. Els del «sí» no es poden arrogar amb la vehemència que els caracteritza ser la «veu del poble», perquè sembla força clar que no n'hi ha una de sola; i els del «no» han de desenterrar el cap de la sorra i fer un esforç per entendre què està passant. El continu llançament de plats pel cap no condueix enlloc: va bé, això sí, per mantenir contenta la parròquia partidària. El que compta és que la Renfe no funciona i no pas tant ?tot i que també? qui n'és el culpable (entre declaració i declaració, algú fa alguna cosa útil per treure-la de la via morta?). Posar-se a gesticular al Congrés dels Diputats queda molt bé, però: a banda de fotografies més o menys reeixides, què aporta?
Partit de tornada
Els que van a cavall dels burros del «sí» i del «no» poden entestar-se a no baixar-ne, a negar l'altre, a viure en el seu món, a onejar banderes o a fer proclames mentre la resta, els mortals que anem a peu, anirem fent el que podrem solets, com de costum. Estan tècnicament empatats i ja han exhaurit eltemps de pròrroga i el de descompte. Llevat que algun fora de sèrie marqui el gol d'or, s'imposa un partit de tornada, noranta o cent vint minuts més de joc. A veure si els aprofiten per oferir un espectacle de més qualitat i s'obliden dels «punxots» de pati de col·legi.
