A principis dels anys vuitanta del segle passat -devia ser el 1983 o 1984- vaig anar a dinar a l'Arzak reservant taula el mateix dia al matí. Jo i una vintena més que ens havíem desplaçat a Sant Sebastià per veure un partit entre el filial de la Reial Societat i el Figueres, de Segona Divisió B. L'Arzak ja era un reconegut restaurant amb tres estrelles Michelin. Durant un temps, el seu propietari, Juan Mari Arzak, explicava que tant de bo el Figueres pugés a Primera perquè li omplien el restaurant.
El Figueres no va arribar mai a Primera, però des de fa temps, per menjar a l'Arzak o a qualsevol dels restaurants més prestigiosos, és imprescindible reservar taula amb temps. Al Celler de Can Roca, amb sort, un any abans. El salt de la gastronomia és un dels grans fenòmens culturals dels últims anys.
Ferran Adrià hi té molt a veure. Dimecres vinent, la Guia Michelín, guru de la gastronomia mundial, celebrarà a Girona un gran acte per donar a conèixer les estrelles d'aquest any. La concessió de les primeres estrelles Michelin a restaurants gironins -el Motel Empordà i el Duran-, l'any 1974, va passar gairebé desapercebuda. Ara que alguns cuiners són tan famosos com els futbolistes o els actors de cinema, és just reconèixer els primers fonaments que van posar gironins com Josep Mercader o Jaume Subirós, al Motel, o Lluís Cruañas, propietari d'Eldorado Petit, mort aquesta setmana. Cruañas va ser un visionari, un avançat en el temps. Potser massa. Ara seria una primera figura mundial, però els anys vuitanta i noranta les obertures de restaurants a Barcelona i Nova York amb prou feines van tenir ressò. Aleshores, ningú no ho feia.
La crisi postolímpica va provocar el tancament del restaurant de Barcelona i altres circumstàncies el de Nova York, on oferia una magnífica carta de cuina catalana i mediterrània, que vaig poder tastar el 1991. Mercader, Subirós, Duran, Cruañas, Carles Camós i d'altres van embastar una cuina gironina que ara és mundialment reconeguda.
