L' episodi de la mort per un incendi a casa de l'àvia de Reus aquesta setmana ha posat a primer nivell de discussió si la societat s'enfronta correctament a la pobresa. Immediatament cal dir que no, car es deixa la pobresa al voluntarisme de la societat, quan no a la improvisació i a la translació de la responsabilitat a altres.
Abans de continuar amb el meu raonament vull recordar que he denunciat sovint aquí a les companyies elèctriques de pràctiques oligopòliques que passen pel control del regulador i dels mitjans de comunicació per assolir beneficis estratosfèrics, que no són coherents amb els que obté la resta del teixit econòmic. Aquesta mateixa setmana Pimec denunciava el descarat nivell de beneficis de les companyies elèctriques que el 2015 obtenien un marge brut (Ebitda) sobre vendes del 37,9%, que permet un benefici net sobre vendes del 13,2%. Entre el 2011 i el 2014 el benefici net de les elèctriques va ser del 14,6%, enfront els beneficis de les pimes en el mateix període de l'1,2%. L'any passat la comparació la vam fer sobre les altres empreses de l'Ibex i el resultat va ser el mateix.
He explicat també que això es deu a un rescat ocult que estem fent a les elèctriques a causa d'una situació que seria de fallida si complissin estrictament les regles del joc. El rescat es podria haver fet com amb els bancs, injectant capital i prenent accions de les companyies, però el govern del PP va decidir fer-lo via augment de preus.
Aquest augment es va fer de forma que es van penalitzar més els drets de connexió a la xarxa, la part fixa, que no pas al consum d'energia. Així, els consumidors més petits van patir un augment del 42,9% enfront als més grans, que el van tenir del 17%. A més, l'IVA va passar del 16% al 18% i al 21%. Molts rebuts de la llum es van doblar. La societat ha anat acumulant amb els anys un emprenyament envers les companyies elèctriques que a la més mínima intenta tornar-li qualsevol cosa. Ha passat amb el bo social i passa ara amb el cobrament de rebuts no pagats.
Dit això, no estic d'acord que es paguin els rebuts elèctrics de famílies que no poden pagar. En el món de l'energia és bàsic l'estalvi, i això vol dir fer un ús acurat d'aquesta energia. Dir a una família que ja li pagarem el rebut, donant-li encara dues estufes elèctriques perquè s'escalfin, és una bestiesa. Primer perquè amb les estufes no s'escalfaran, segon perquè el consum d'energia serà exagerat, i tercer perquè no els estem ensenyant a estalviar. És molt millor, i és la nostra responsabilitat, resoldre la pobresa de la família donant-li una quantitat perquè pugui satisfer totes les seves necessitats bàsiques que no pas caure en solucions parcials i dolentes que porten a malentesos i finalment a injustícies.
S'ha optat per transferir el problema de la pobresa energètica a les empreses de serveis perquè ens traiem la responsabilitat de sobre i ho fem a les elèctriques perquè ens fan ràbia. Aquesta no és una actitud madura, és terriblement infantil i no resol el problema. El bo social, la tarifa especial per a col·lectius amb problemes permet tenir una tarifa per sota de 3 kW a un preu assequible (uns 25 euros al mes), però es va voler que la diferència la paguessin les companyies elèctriques, cosa que a la fi el tribunal suprem ha anul·lat. El cobrament dels rebuts impagats serà una cosa igual. És un mal camí.
La solució passa per resoldre els problemes en la seva arrel. Les elèctriques s'han de controlar de forma distinta, abaixant la puja del 43% que hi va haver del rebut, fent-les responsables de les seves inversions i errors, i aplicant una política que permeti els millors preus al mercat. Però la pobresa cal resoldre-la de forma diferent, agafant-la de cara, creant treball i una renda bàsica que permeti a aquests col·lectius fer front al moment pel que travessa. És clar que això fa urticària als polítics, car la possibilitat que es faci un mal ús d'un mecanisme així és important. Per això caldria que anés acompanyat d'una tutorització de la família, un seguiment que els ensenyés a trobar la millor solució per viure, com escalfar sense recurs a l'electricitat, amb estufes alternatives, com distribuir la renda per arribar a final de mes... en fi, fer les accions necessàries per possibilitar que la responsabilitat vital torni a la família i no la derivi a la societat.
Els francesos prohibeixen tallar l'electricitat en els mesos d'hivern, però no commuten el pagament, sinó que queda acumulat i permeten el pagament en mesos posteriors. Per altre costat l'administració ajuda econòmicament amb una renda de solidaritat de 650 ? més les ajudes al lloguer social, per a cada fill i durant l'escolaritat. La part negativa d'un camí així és la facilitat en desconnectar de la realitat de la societat i viure sempre més enganxat al subsidi.
Per això no és encertat traslladar la pobresa a les elèctriques, com tampoc ho seria fer-ho als restaurants. Ara més que mai cal trobar una solució per generar llocs de treball que puguin acceptar tot el ventall de treballadors. Quan el món va cap a un treball molt qualificat no és fàcil crear-ne que no ho sigui, però caldrà fer-ho i per això és important no posar el cap sota l'ala i fer elusió de responsabilitats cap a les elèctriques.
