El 7 d'octubre s'escaigué la Jornada Mundial pel Treball Decent. Tot i que ha quedat una mica enrere, crec que val la pena de parlar-ne.
Dades que ajuden a centrar el problema: la taxa d'atur a Espanya el 3r trimestre de 2016 és del 18,91%, mentre que a Catalunya és del 14,63%. La de la Unió Europea a final del 2015 era del 9.4%. La taxa d'atur en el segment d'edat de 16 a 24 anys, a Espanya és el 41,94% i a Catalunya el 32,15%. A la Unió Europea, a final del 2015 era el 20,4%.
Al web treballdecent.cat hi trobo: a final del segon trimestre de 2016, a Catalunya, hi havia 603.000 persones aturades; 343.500 (11.2% de treballadors/es) eren en risc de pobresa i d'exclusió social; el 25% dels contractes temporals són de molt curta durada (entre 1 i 7 dies). A Catalunya, unes 100.000 llars no disposen de cap ingrés per subsistir. Fa uns dies que el Secretari General de Treball de la Generalitat va dir que «hi ha treballadors que estan sotmesos a una situació gairebé d'esclavatge».
L'article 23 de la Declaració dels Drets Humans diu que tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació; que tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball; que tothom que treballa té dret a una remuneració que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
Diverses entitats cristianes de Catalunya van publicar per la Jornada mundial pel Treball Decent un manifest que demana als poders públics i als agents socials:
1/ Incentivar les inversions en economia productiva i gravar les financeres especulatives.
2/ Promoure i donar més suport a les iniciatives d'economia social, solidària i cooperativa.
3/ Estudiar i impulsar polítiques per generar llocs de treball de qualitat.
4/ Portar a terme polítiques actives i personalitzades d'ocupació per millorar la formació i capacitació professional dels treballadors i treballadores.
5/ Desenvolupar un sistema de protecció social ben dissenyat i efectiu per incentivar al mateix temps la recerca de treball i la reducció de la pobresa i les desigualtats socials.
6/ Promoure l'establiment d'una renda mínima garantida per a tots els ciutadans i garantir un salari mínim de 1.000 ? per a tots els treballadors.
7/ Obrir un debat social i polític en profunditat per aconseguir un repartiment més just del treball disponible, amb propostes com la reducció de la jornada laboral i l'avançament de la jubilació.
8/ Potenciar el diàleg social i la negociació col·lectiva com a instruments per a la cohesió social.
9/ Impulsar polítiques de cooperació amb els països en vies de desenvolupament per tal d'afavorir-hi la creació i el manteniment de llocs de treball dignes i la lluita contra l'explotació laboral. Això inclou la promoció del consum responsable en l'àmbit públic i privat.
El manifest fa una crida final a la conscienciació, ciutadana i política, de la situació greu que viu el món laboral al nostre país i arreu del món i a participar a la mobilització social i associativa per respondre-hi adequadament.
Les dades que he donat poden fer veure la gravetat de la situació. Ben segur que tots tenim persones properes o conegudes en situació de risc. Sensibilitzem-nos, doncs, i fem allò que ens dicti la nostra consciència ètica i que sigui al nostre abast per donar suport a les accions que es duguin a terme per exigir la millora d'aquesta situació.
