Confirmació del canvi de tarannà i disposició al diàleg per part del Govern espanyol: el mateix dia que l'esmunyedís AnguilaMillo pren posessió com a flamant delegat a la colònia de Catalunya, el Tribunal Suprem de la metròpoli ratifica els tres anys d'inhabilitació per al jutge Santiago Vidal per escriure sense remuneració en les seves hores lliures. D'AnguilaMillo no se'n pot esperar més que moviments subtils per ocupar una cadira encara més calenta i, sobretot, més ben remunerada. Sembla que ERC no li ho garantia. AnguilaMillo té aquella característica que tant detesto dels trepes: admiració incondicional pels que ostenten poder. Quan veu un ministre espanyol, i no diem si qui veu és el mateix president -per més corrupte i immobilista que sigui-, AnguilaMillo és víctima d'un atac de fluixera de cames, un regalim incontinent de bava li supura del llavi i tot ell es desfà servil i elogiós envers el superior. Fer la pilota és el camí d'ascens a la piràmide jeràrquica d'un Estat al qual se li posen millor les trompetes de la música castrense que no pas els vents arriscats de la renovació, la recerca, la democràcia i la justícia social. El Govern espanyol revela el seu sostre màxim de diàleg nomenant un catalanet provincià al qual no li repugna militar al partit que vol destruir el seu país. Retiraré tot això aquí dit quan AnguilaMillo comparegui públicament per demanar que s'aturi la inhabilitació de Mas i Forcadell.