Els que vivim a Catalunya de vegades ens perdem notícies que hauríem de conèixer i analitzar en profunditat, per adonar-nos del que realment es porten entre mans els polítics d´altres comunitats autònomes, entre elles l´andalusa, amb una presidenta sobre la qual Maquiavel podria reescriure alguns apartats del seu famós llibre El príncep. En aquest cas, el podria titular La presidenta o també La reina. Perquè la princesa és un apel·latiu que li van imposar en el seu moment a la política mallorquina nascuda a Barcelona Maria Antonia Munar, ara a la presó pels seus nombrosos delictes mentre va exercir de frontissa i va aprofitar el poder a la illa de Mallorca en la seva condició de presidenta del Consell Insular -equivalent a una diputació- i d´aliada del processat Jaume Matas.
El cas de la reina andalusa, que acaba de rebre el ple suport d´aquest sinistre personatge anomenat Felipe González Márquez -el que va dir allò del que els van fer ells als bascos- per convertir-se en secretària general del PSOE sense deixar de ser presidenta de la seva comunitat autònoma és equivalent al d´una presidenta de república bananera. De moment només comunitat autònoma... però tant de bo que acabi fent de la seva regió un estat independent i ella sigui la seva reina per tota la vida. Ben lluny de nosaltres.
La presidenta andalusa fa i desfà, no només al seu -ara més que mai, això de seu- partit sinó sobretot a la també seva autonomia o potser millor dir regió. Envoltada d´escolanets i escolanetes ben disciplinats, Susana Díaz presumeix de constitucionalisme i d´espanyolisme quan li convé. Però en realitat és una hipòcrita si més no pel que fa a la primera condició. I ho acaba de demostrar, juntament amb el seu maquiavel·lisme, fent aprovar un decret, amb el qual esquiva la llei, mitjançant el qual rebaixarà a 35 hores, l´any vinent, la jornada laboral dels funcionaris de l´administració pública que presideix. Olé i olé, que dirien els taurins! Perquè ni té competències per fer-ho ni respecta aquesta Constitució amb la qual tant s´omplen la boca els hiperconstitucionalistes contra la més mínima aspiració de reforma procedent de Catalunya o del País Basc.
Com que no sóc un expert en matèria constitucional, no puc aportar els meus coneixements sobre l´actitud anticonstitucional i/o inconstitucional de la presidenta Díaz. Però sé llegir i he trobat algunes dades de persones molt ben preparades. I aquestes diuen que Susana Díaz s´ha tret de la màniga aquest decret sabent que incompleix la Constitució, i ho ha fet per populisme i per intentar fer mal a la imatge del PP -el seu rival a Andalusia- atès que el govern central presidit per Mariano Rajoy haurà d´iniciar un recurs d´inconstitucionalitat. I em pregunto si són només els polítics catalans els que aprofiten el victimisme...
Doncs bé, la presidenta Díaz es passa pel folre la Constitució plenament conscient del que fa i no passa res. Tret d´una lleu protesta del PP regional andalús, tan lleu que aquest partit i l´encara més suposadament constitucionalista Ciutadans es van abstenir al parlament regional en comptes de votar en contra.
Prou revelador de quines són les intencions amagades de victimisme i d´electoralisme populista de la nova reina d´Andalusia és que no hi ha cap dubte sobre la inconstitucionalitat del seu decret ni sobre la seva mancança de competències per fer-ho. Perquè així li han advertit, segons alguna informació periodística no afí al PSOE, tant el seu gabinet jurídic com el Consell Consultiu d´Andalusia. Veure-ho per no creure-ho.
Per a més sorpresa, Susana Díaz coneix que una decisió semblant del govern de Castella-la Manxa va ser recorreguda al seu moment pel Govern central davant el Tribunal Constitucional, i aquest va declarar la seva falta de validesa. Seguir veient-ho per a no creure-ho. On és la constitucionalista Susana Díaz?
Pura demagògia, populisme i preparació d´un victimisme, doncs, això de pretendre retornar els horaris d´un temps enrere als funcionaris de la seva comunitat. Aquesta decisió a Andalusia probablement la veuen amb bons ulls molts dels seus habitants, enganxats a viure dels comptes públics, però probablement en altres comunitats autònomes serien tan impopulars que cap polític amb un mínim de sentit comú s´atreviria no solament a proposar i aprovar sinó ni tan sols a avaluar-la.
Diu el PP andalús que la presidenta ha ocultat documents en els quals es dictamina la inconstitucionalitat del seu decret? però a ella -la in-constitucionalista quan li convé deixeble dels cacics González i Guerra-, a ella -la presidenta de comunitat autònoma més bananera de totes les que existeixen- això tant li fa. I és que la seva imatge i augmentar el seu poder és el realment important. Molt més, com s´ha vist, que aquesta intocable Constitució a la qual de tant en tant fa al·lusió contra els altres.
