La sèrie Merlí, a pesar dels errors i falsedats filosòfiques que conté, va carregada de bones intencions. Una greu pífia la trobem en la presentació dels crèdits de cada capítol, puix que en el centre d´una pissarra escrita per en Merlí es llegeix: «Branques de la Filosofia» i unes fletxes assenyalen Racionalisme, Criticisme, Empirisme, Dogmatisme (?), Intel·lectualisme referint-se a la teoria de coneixement defensada per Aristòtil, etc. Fals. Les branques de la filosofia són la Psicologia, la Lògica, l´Ontologia, la Sociologia, l´Ètica, Epistemologia, Estètica etc. Confonen la Teoria del Coneixement o Gnoseologia amb les branques, un error de primer de batxillerat.

També tracten alguns pensadors emprant frases fetes, preses d´internet -un copiar, tallar i enganxar- i els aborden no des de la Filosofia, sinó des de l´Antropologia Cultural, verbigràcia, un capítol dedicat a Engels sobre la família presentada com una perversa reproducció social de l´economia capitalista.

Una badada tan grossa (la de les branques de la filosofia) desqualifica acadèmicament la sèrie, la contamina i convida a pensar que la Filosofia és sols un banal pretext per un bon text televisiu, sorprenent i audaç. Un text visual farcit de trames adolescents d´amor i de sexe, processos psicològics ben narrats sobre els sentiments, la gelosia, la possessió exclusiva de l´altre, l´assetjament moral i també emergeix el sempitern conflicte generacional; tot arriba embolcallat en una atmosfera intel·lectual poc creïble, però entretinguda.

El gran protagonista de Merlí és la paraula que vincula als personatges que assisteixen a classes de l´institut igual que verbalitza la relació entre un professor carismàtic i els seus deixebles. Em mereix el màxim respecte la sèrie perquè ennobleix el poder de la paraula, homenatja la comunicació humana, el diàleg, i per això excuso els errors per manca de formació erudita dels guionistes o assessors.

Merlí retrata la vida en un centre escolar bo, sa, envejable que no existeix en la nostra actualitat, però voldríem que existís i que tots fossin així de bonics i que els nois d´altres races arribessin al segon de batxillerat, que es manifestessin oralment, i no quedessin relegats a simples figurants. L´institut està sota el control d´una directora, Coralina de nom, que és una autoritat tafanera posant-se en la vida personal dels alumnes i dels professors. La dona en la sèrie, especialment l´adorable mare del protagonista, la Calduch, en surt molt ben parada i no he observat cassos de discriminació per raons de gènere.

Els adolescents viuen a cavall de l´alta adolescència apassionada i esvalotada en alguns, que tasten les mels de la vida com l´amor, el debat, el sexe, l´alcohol, l´estudi, però no les drogues, en canvi, algun sembla un vell prematur. Com a professor he reconegut la psicologia d´aquests alumnes, no obstant no reconec el seu talent impropi de l´edat, la seva fina intel·ligència i preocupacions, perquè els alumnes reals no són tan llestos. Cal subratllar la magnífica interpretació de tots els actors. La sèrie està molt ben feta i és mereixedora de premis, especialment en un erm televisiu com l´actual on només sobresurten bajanades i ximpleries.

Fa uns mesos vaig intentar sense èxit capbussar-me en la sèrie Merlí per insistència de la meva dona, una gran enamorada de la sèrie. En tractar-se de les classes d´un professor de filosofia i com que un servidor m´he passat la vida fent classes de filosofia a segon de batxillerat tant en la pública com en la privada (La Salle i Maristes) sentia sincerament aprensió, temia que m´humiliés, que em deixés en una posició d´inferioritat i que mai més superaria el trauma. Tothom me´n parlava tan bé... Tanmateix he vençut la resistència quan m´han assegurat que el missatge que transmet és una espècie de futurible, d´un projecte ideal de l´escola que ens agradaria tenir, que voldríem que existís objectivament en les aules dels instituts de Catalu­nya. Tots anhelem un Merlí i els seus alumnes. Però deixo constància que mai vaig trobar alumnes tan ganàpies i tan eixerits, compromesos i interessats en cap institut.

La sèrie de ficció fantasieja amb la idea de com podrien ser els centres d´ensenyament en una societat progressista, sense repressions, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Que és una sèrie imaginaria queda palès fins i tot amb el nom del protagonista, nom escollit per la seva fantàstica mare, que apel·la al «mag Merlí». Veranda és el nom de la productora. (No sé si el nom «veranda» està inspirat en la paraula final del preciós conte de Julio Cortázar Teoría del Cangrejo).

Durant aquests últims mesos he llegit una carta irritada d´un professor de Filosofia publicada en el Diari de Girona que la criticava amb molta duresa. També grups polítics i associacions de pares s´han manifestat en contra tot considerant que transmet valors contra l´escola concertada i que adoctrina políticament i ètica als joves catalans portant-los a un compromís polític i a una vida moral dissoluta. Per contrast Helena Boada en el Diari de Girona la defensava i afirmava que gràcies a Merlí han augmentat el nombre d´estudiants matriculats a l´especialitat de Filosofia. Una bona notícia.

Fins els seguidors entusiastes reconeixen que en Merlí ofereix un model de conducta masclista, irreverent i mentider, una imatge innecessària i rebutjable. Si la protagonista fos una professora feminista, irreverent i mentidera, la premsa aniria plena de crítiques acerades. La societat és més permissiva amb els masclistes que no amb les feministes. Productes de la Tv3 de gran audiència han fracassat estrepitosament en altres canals. Llarga vida a Merlí!