07 de desembre de 2016
07.12.2016

«Merlí» no és el camí

07.12.2016 | 18:35

No entenc qui s'encaparra a defensar el «model de conducta masclista, irreverent i mentider» del professor protagonista de la sèrie de Veranda TV (Grup Godó), emesa amb èxit d'audiència per la TV pública catalana. Recentment, Agustí Casanova ha escrit que «tots anhelem un Merlí i els seus alumnes» (Diari de Girona, 30/11/16), això sí, un cop l'ha acusat de difondre errades i falsedats filosòfiques. La TV no és la realitat, encara que distregui, atregui o abdueixi: recordar-nos-ho convé, no és banal.

De La filosofia et farà trempar –subtítol oficial de la sèrie– me'n parlen alguns alumnes, força pares, uns quants col·legues docents... Estic irritat –i en Casanova em menciona– per la inconsciència de barrejar l'ús intel·ligent i reflexiu de la paraula –que això és la filosofia ben feta– amb una esbojarrada expressió de rampells adolescents. Merlí instrumentalitza el que expliquem a classe (corrents de pensament, filòsofs concrets...) fent-los desllorigadors d'una vida hipersexualitzada i revoltada. Anant al concret: el Merlí (Francesc Orella) manipula l'alumnat amb actituds i comportaments transgressius, és deslleial amb els col·legues, menysprea les responsabilitats i es riu dels valors (ja siguin ètics o polítics, o senzillament cívics). Manifesta un estil i una actitud docents –indiscrecions, personalitzacions– que no s'adiu amb el nostre Codi deontològic docent, de 1992. Mirin-se els articles 4 i 5 de la primera part, o el 3 i 4 de la segona, on es parla de les obligacions, envers alumnes, col·legues, etc. En Merlí se'n trufa, de l'ètica professional: els sembla bé?

A més, aquest paio mai prepara una classe, ni corregeix exercicis, ni planifica la tasca docent o la tutoria, sinó que –au, vinga!– ara «em brota» això, i ho faig. Dec ser innocent, però existeixen encara els ideals de vida, i no només el fer gresca i tenir èxit. Per això tampoc em convenç l'Helena Boadas (17/11/16), que el justifica: «és una història inventada, pensada perquè la gent s'enganxi i s'entretingui». Ho sé, però això no anul·la les conseqüències cíviques de la mentalitat dels responsables, que –segons la web de TV3– són en Lozano i en Cortés.

No és just que a qui critica –per exemple, jo denuncio com a immoral el tracte vexatori als refugiats– se'ns titlli de «moralistes»: estalviïn-s'ho. Afirmo, amb arguments, que Merlí és corrosiu i unidireccional: ni proposa ideals ni dóna esperança. M'alegra que més joves es matriculin ara al Grau universitari de Filosofia, però confio que no sigui per fer «merlinades».

Segons en Casanova (13/1/10), «l'antidogmatisme és també un dogmatisme» i «els antidogmàtics (...) són decididament extremistes, militants i pamfletaris en el seu afany de desmuntar les creences dels altres». D'acord, col·lega: això és Merlí.

Recomano modestament que ningú es deixi entabanar. Allò important és el què fem de bo, ara i dia rere dia. Els meus alumnes «reals» no són, potser, tan «guapos» ni clenxinats com els de la sèrie –tot i que tenen gràcia–, i no intervenen com wikipèdies a classe, ni són burgesos hedonistes. Ara bé, són molt més reals que «els peripatètics» de Veranda TV. No sempre les audiències l'encerten: i si ho féssiu millor?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook