A les deu del matí d'un divendres de pont d'hivern, Mr. Trofast, blanc, no gaire alt, més aviat molsudet i, això sí, amb l'esquena molt ampla, ens rep amb un somriure als llavis. Uns metres més enllà hi ha les Fjälla, de mides més petites però molt superiors en nombre; són una caixa de sorpreses aquestes sueques de diversos colors! Per no parlar d'en Bjärnum, sempre a punt per suportar el que faci falta i des de la posició que calgui, faci fred o faci calor, nevi o plogui: molt petit però igual de musculós, només dos bjärnums enganxen més que un ganxo; són pures matemàtiques.

El matí discorre amb més lentitud de l'esperada: en el país dels noms estranys hi ha molta gent, massa gent que dóna voltes i que deambula amb la mirada perduda pel territori dels Ekvy Valter, els màrtirs de les càrregues pesades, capaços de passar-se la vida enganxats a una trista paret sense emetre les més mínima queixa. Molt nòrdic, tot plegat. No gaire lluny dels Valter, hi ha els Lack, una altra tribu mestissa de blancs i negres, i els Linnmon Adils, de proporcions força més exhuberants, però més reservats. Els Jansjö, petits i escarransits; els Hackig, ben esmolats, els Kubbis i els Enudden, més discrets, esperen que algú se'ls endugui a casa o, com a mínim, els porti a fer un volt. Extramurs, on les Fjälla, els Bjärnum, els Valter i companyia no arriben, hi ha un festival culinari, a preus populars i a base de salsitxes de frankfurt i de plats interminables de mandonguilles. Són els plats nacionals de la república independent de casa teva, el colofó a un matí d'un divendres de pont d'hivern.

Què seria de la nostra vida moderna sense Ikea? I diuen que vol venir a Salt a alegrar els matins de dies de festa al personal. Tot plegat, molt nòrdic.